En el barri de Salamanca de Madrid, a pocs minuts del parc del Retiro, trobem aquest meravellós restaurant, Carlos Oyarbide.
El xef Carlos Oyarbide és conegut per l’alta gastronomia i ve d’una dinastia de cuiners de Navarra.
Ell juntament amb la seva esposa porten el restaurant. Un lloc elegant, una mica fosc pel meu gust, amb unes taules grans on no cal sentir la conversa del costat.
En Carlos fa una cuina tradicional, amb una qualitat del producte excel.lent i una presentació moderna sense ser minimalista. És un cuiner molt proper on va sortir unes quantes vegades de la cuina per saludar-nos i xerrar.
No hi ha carta, té producte de temporada, així que li vam dir que ens fes el menú que volgués, fins i tot ens va triar el vi.
Vam començar amb un pica-pica , patates fregides i xoricets.
Les patates fregides no eren de bossa i els xoricets eren molt gustosos.
Després va començar el festival. Un foie casolà, fet per ell, on no tenia res a veure ni el color ni la textura ni el gust amb el que mengem normalment.
Unes mongetes de Tudela amb encurtits, una meravella al paladar barrejar aquestes mongetes tan gustoses i que tan bé entràven ja que la temperatura a Madrid era molt baixa amb els encurtits.
A continuació una crema de llenties amb ou a baixa temperatura.
Menestra de verdures i tòfona
Pil pil de lluç amb tripes de bacallà i caviar, aquest plat em venia molt de gust provar-lo ja que no havia provat mai les tripes de bacallà, a partir d’aquell dia sóc una fan de les tripes de bacallà.
Per últim, no podia fallar un plat de carn, així que ens van portar un rulé de vedella amb rovellons i tòfona.
La carn es desfeia, quasi no calia ganivet, i la salsa era adictiva, no podies parar de sucar pa.
Com he dit abans ens vam posar totalment en mans d’en Carlos i ens vam deixar emportar, fins al punt de que decidís el vi. Un Ribera del Duero, De Blas Serrano 2012.
Aquest vi es suau i elegant. En nas vam trobar fruita madura. En boca potent però fresc, saborós i mineral. És un vi que combina molt bé tant amb la carn com amb el peix. Té un excel.lent equilibri.
Finalment els postres, un mil fulls farcit de crema, gens embafador que era el toc final del menú degustació.
Tenia la certesa que menjaríem bé però ho va superar.
En Carlos a la cuina i la seva esposa com a cap de sala formen un tàndem perfecte, on et fan sentir com a casa.
