RESTAURANTE LAS TERMAS (Astorga)

En el mes de maig vam visitar Astorga. Ens va encantar el centre de la ciutat amb aquella catedral tan majestuosa.

Vam estar mirant llocs per menjar i ens vam decantar per Las Termas, un restaurant amb especialitat en “cocido maragato”.

Un restaurant rústic de fusta, molt agradable a la vista.

Ens van vindre la cap de sala, una noia molt simpàtica, ens va comentar que eren especialistes amb “cocina maragato”, no teníem ni idea de què era. Ens ho va explicar.

De primer dotze tipus diferents de la carn de porc, orella, morro, cansalada, xoriç,etc…la carn estava espectacular!

Haig de dir que aquest plat és per una persona, ja que jo em vaig decidir per algo més “light”.

I es que no em venia de gust menjar tant i vaig pensar doncs mira agafa un pastís de llagostins, però la noia de la sala em va dir que tenia un pastís d’anxoves i faria meitat i meitat, això és el resultat.

Haig de dir que n’hi havien dos talls de cada, i quan me’n vaig recordar de fer la foto ja me’ls havia cruspit. Estàven boníssims, amb una bona textura i un gust a anxoves i llagostins molt bons.

No vam triar vi aquell dia, crec que anàvem massa saturats i vam pendre unes cervesetes.

A continuació, va vindre la segona part del maragato, crec que és la més feixuga de totes…

brutal, la veritat és que ho vaig provar i els cigrons eren boníssims. Aquí hi havia col, patata i cigrons, una ració. El meu marit com un campió s’ho va acabar tot. Encara li volien posar més…..

El meu segón era molt potent, em vaig demanar una olleta de morro i orella.

Estava boníssim, a més el suquet era axoriçat.

Vam fer una bona tría però jo vaig acabar plena.

El maragato continuava, faltava l’últim plat!

Van portar una sopera amb el caldo, que no n’hi havia un plat sinó 3 i podies repetir si volies. Amb tota aquella carn que s’havia menjat està clar que el caldo havia de ser bo per nassos.

Com us podeu imaginar  no vam menjar postres, no ens hi cabia res més, així que vam demanar uns cafès.

Abans però ens van donar un digestiu de la casa…

i finalment els cafès. Va ser la nota negativa, havíem menjat molt bé, molt bon producte i el cafè era d’olla. Bé, es molt típic d’aquella zona i d’algunes parts de Galícia. El cafè no és de màquina sinó ho fan amb una olla amb aigua i te la serveixen en una espècie de tetera. La veritat és que no val res perquè és molt aigualit.

Las Termas és un restaurant per gaudir menjant. El servei és molt bó. És un restaurant familiar on l’amo és el pare i una de les filles és la cap de sala. Si passeu per Astorga val la pena anar-hi.

El preu mig per persona és de 50 €.




ASADOR SAN ROQUE, FISTERRA

El passat mes de maig vam fer una sortideta amb moto fins arribar a Fisterra (Finisterre), ens va encantar aquella aigua tan cristal.lina de sorra blanca i fina. Què podiem menjar allà? bé, a mi em venia molt de gust marisc i peix, en canvi al meu marit carn….així que vam trobar un lloc on hi havia de tot i el més important d’una qualitat altíssima!!!

Haig de dir que quan vam entrar vaig trobar que el lloc era molt cutre fins que vaig veure el menjador, oh, allò era una altre cosa, però ens van dir que feia molta calor i que anéssim a la terrassa.

Reconnec que ens vam passar, ens vam emocionar al veure la carta però va ser dels millors restaurants que vam anar a Galícia.

Vam fer un pica-pica, vam començar amb…

 

uns xoricets al vi, molt bons i molt gustosos, es d’aquells plats que et convida a sucar pa però em vaig controlar perquè sabia que allò era un festival.

No podia faltar a la taula el mític pop a la gallega

Haig de dir que és el millor pop a la gallega que he menjat, de talls gruixuts, el pimentó boníssim i cuit perfectament.

L’amo ens va fer sentar al menjador ja que havíem demanat carn i era molt millor que no pas a fora. El menjador és elegant, espaiós. A continuació vam menjar unes zamburinyes, va ser un moment apoteòstic, indescriptible.

 

Mentres ens acabàvem aquestes delícies, el propietari del restaurant que era qui ens servia estàvem xerrant sobre la llotja que tenen a Fisterra on la vam visitar i ens va dir que tenia llenguados i encara estàven vius, no m’ho podia creure, ens va fer entrar a la cuina i efectivament allà estàven movent-se, espectacular. Vaig donar un cop d’ull a la cuina i estava impecable.

Estàvem davant d’un restaurant top!

Per finalitzar aquesta etapa vam agafar uns calamarsets amb patates fregides. La llimona la vam deixar per decorar el plat que va quedar molt net.

Els calamarsets estàven boníssims, tendres i les patates fregides no eren congelades, cosa d’agraïr.

Amb aquests plats vam pendre una copa de Mar de Frades, un vi blanc de les Rias Baixas, un albariño atlàntic. Boníssim!

Ara venia la segona part, i potser la més feixuga, ja que sembla que no però tot això atipava. Quan vam veure la carn jo vaig flipar molt i el meu marit es va emocionar. La vam veure tal qual abans de tallar-la, mireu!

 

1.800 de txuletó de vaca rossa. Brutal! Ens van  posar una parrilla al cosat amb el seu carbó i ens van tallar la carn. Detallàs, aquesta carn tan grossa si la cous a la brassa els primers talls són calents, després ja no val res, per tant és millor que te la tallin i tu mateix te la vas fent.

Així és com va quedar!

Mireu quin color i el seu greixet, estava espectacular!

 

Ho vam regar amb un Ramon Bilbao edició limitada 2014. Un vi perfecte per maridar-lo amb la carn.

No van haver-hi postres, un cafè i un tallat, boníssim i un digestiu que ens va convidar la casa.

El tracte va ser boníssim, era la primera vegada que em deixàven entrar a una cuina, és com si hagués estat a casa meva. Restaurant familiar.

Un restaurant per gaudir menjant bon marisc, bon peix i boníssima carn, cosa que molts restaurant no poden dir. Qualitat excel.lent, val la pena anar-hi.

El preu mitjà per persona és d’uns 60 €.

 

 

 

 




TAVERNA CAN ROCA (Sant Andreu del Palomar- BCN)

Feia temps que volia anar a menjar a la Taverna de Can Roca, al poble de Sant Andreutal. Una taverna centenària. Va exercir durant més de 80 anys com a bodega de vins i licors a granel, però malgrat la mort del seu amo en Josep María Solé, aquesta taverna  s’ha reinventat tot i mantenint l’essència de la cuina catalana-mediterrània. El xef L’Albert Oltra, tercera generació del restaurant Can Piqué de Montcada i Reixach a la cuina, juntament amb la seva esposa, cap de sala formen un duet fantàstic.

Han conservat en el menjador fotos antigues de Sant Andreu amb un mobiliari acord a tota la decoració.

Vam anar dues vegades, la primera vegada vam anar el meu marit i jo, l’altre vam convidar als sogres, sabíem que els hi agradaria. Una cosa que ens va agradar molt és que les suggerències les tenen en una pissarra i te la posen, si cap, a sobre de la taula.

Comencem amb els primers:

Vam compartir uns canelons de peus de porc i foie, una combinació perfecte, una execució bonísima, molt melosos i gens embafadors.

Uns espàrrecs blancs de Tudela, molt tendres i amb un bon pernilet.

Una escalivada, però de les bones eh! amb unes anxoves nétes d’espines i molt gustoses.

Un xató, no he menjat mai un xató amb uns talls de bacallà tan macos, i n’hi havia, normalment et posen molta escarola i poc tall, aquí no, ah i unes arbequines boníssimes! l’anxova perfecte!

Ara anem pels segons:

Una espatlla de xai farcida de botifarra del perol, boníssima, la carn estava molt tendre i molt gustosa, és un plat 10.

Una corvina a la planxa amb cítrics, el peix estava perfecte de cocció, sense cap espina, a més la combinació dels cítrics i la crema de fonoll era tremendo.

També vam provar el bacallà amb espinacs, plat típic de la cuina mediterrània, bacallà perfectament dessalat i al punt de sal. Un senyor bacallà!

 

I ens vam demanar un altre manera de cuinar el bacallà molt catalana, a la samfaina, boníssima! com abans hem dit, el bacallà estava perfecte de sal i era un bon morro!

Per acabar amb el bacallà em va vindre molt de gust menjar unes cocotxes de bacallà amb salsa verda. Feia molt de temps que no en feia. Estaven genials, aquí és on es veu si el producte és bo. La salsa verda perfectament lligada i les cocotxes….buff eren mel!

Vam pendre un Rimarts, són unes caves que están a Sant Sadurní D’Anoia, molt bo, i com que el cava es pren ben fresquet va entrar molt bé.

També vam pendre unes cerveses de barril, Moritz, 3.6 € cadascuna ho vam trobar un pèl cara.

La carta de vins i caves és molt extensa, tenen una gran varietat de vins i caves i excepcionals.

Finalment els postres, tenen un moble al costat de la nevera de vins i caves, allà estan exposats. Fan bona cara, jo que no sóc gaire de postres quan la cambrera ens va dir què era cadascú, començava a fer salivera.

Ens vam demanar aquest dos, i van ser un encert:

Pastís de formatge Idiazábal amb coulis de maduixa, un pastís que a la vista sembla que sigui molt pesat ja que el formatge ho sol ser, però no ho és gens, i podries menjar-te un altre tall perfectament…però teníem l’altre!

I aquí tenim el de pastanaga, que també podríem dir que és pesat i potser eixut, doncs no ho cregueu, estava molt flonjo, en un tres i no res ens el vam cruspir.

Per acabar aquest festival què millor que uns cafetonets, bons!

El servei molt maco, gens pesats, molt atents i molt amables.

És un encert que a Sant Andreu del Palomar hi hagin llocs que valen molt la pena, la Taverna de Can Roca n’és un, un lloc per anar a menjar a qualsevol hora. La qualitat-producte és excel.lent i el que és més important gaudireu menjant!

El preu per persona és entre 35-45 € depenent del vi i de les postres




FOGÓN DEL SALVADOR (Soria)

La setmana passada vam estar a Soria i la recepcionista de l’hotel ens va recomanar aquest restaurant. Abans d’entrar vam xafardejar les opinions de la gent i no ho vam dubtar. A l’entrada hi ha una barra amb un munt de “montaditos” a continuació hi han dos menjadors grans.

 

De primer vam agafar un suggeriment fora de carta; unes carxofes amb foie caramelitzat boníssimes, perfectes de cocció i amb el foie amb sucre pel damunt i cremat amb un bufador, va ser un contrast molt bó. Bé, no era novedos per nosaltres ja que ho havia fet un parell de vegades. Aquest plat estava sublim!.

Estàvem entre la “cochinilla” al forn o el lletó de xai al forn de llenya, ens vam decidir pel lletó. Molt ben cuit, molt gustós. Estava perfecte.

Vam regar-ho amb un Quinta Sardonia QS2 2013 (que en breu farem la crònica).

Com que vam menjar tan bé, vam decidir fer postres, així que ens em vam demanar dos de ben diferents!

En Francesc va agafar una costrada de Soria, és un mil fulls amb crema, boníssim, amb un gelat de mantega, si, si, excepcional, semblava més aviat nata que mantega, gens embafador, ni la costrada ni el gelat.

 

A mi m’encanten les “torrijas” aquesta era de brioix i gelat de mantega. Ja vam veure que era molt famosa la mantega de Soria, ara sabem el perquè. La torrija estava brutal!

I per rematar tot aquest dinar ens vam pendre un parell de cafès, per cert, molt bons i és que per mi és molt important acabar un bon àpat amb un bon cafè.

Vam trobar un cambrer que era català, ens va fer molta gràcia, perquè ens va servir el pa (que per cert estava boníssim, d’aquells de molta molla i la crosta cruixent) i ens va servir amb català. Ell mateix ens va convidar a un parell de xupitos, un d’herbes i un altre de gingebre, boníssims!

El preu per persona orientatiu, ja que dependrà de la beguda que agafis i si es vol postre o no, és de 50 €.

Molt recomanable, està a la guia Michelin del 2017, així que si passeu per Soria no us perdeu aquest gran restaurant on gaudireu moltíssim!!!!




HOSTAL SPORT DE FALSET

Al bell mig de Falset hi trobem un magnífic hostal, es diu Sport i també és hotel. Aquest hostal és del 1923 i el va fundar el besavi Jaume.

Com que vam anar a la fira del vi, vam aprofitar per fer un dinaret i vam triar aquest restaurant.

Diguem-ne que té 3 sales, una a l’entrada on hi ha la barra, a continuació passem a  un saló molt gran i dins d’aquest n’hi ha un altre més petit.

La carta era correcte, plats amb productes de la terra. Cuina mediterrània, catalana i de presentació moderna, com m’agrada. També hi havia un apartat de suggerències.

Només sentar-nos a la taula ens van posar unes arbequines, què bones renoi!!!!

De primer vam triar una truita amb suc, aquest plat era obligatori, ja que és molt típic d’aquesta zona i no l’havíem tastat mai. Ens feia molta il.lusió i estàvem a l’espectativa!

La truita estava boníssima, el que hi ha al costat és bacallà i mongetes del ganxet, aquestes mongetes són diferentes a totes ja que són més gustoses, són més cremoses i no es nota la pell. Diuen que són les millors del món! El suquet és del mateix bacallà, una combinació perfecte!.

Després vam agafar unes anxoves del Cantàbric amb melmelada de tomàquet.

Les anxoves estaven al punt, sense cap espina, degudament netes i polides

Els segons ens va costar més decidir-nos ja que hi havien uns platillos molt interessants, finalment ens vam decidir per aquests dos:

Carn de xai amb salsa de mostassa

Presentat en forma de cilindre que particularment ho trobo molt maco a la vista, però la vista no ho és tot, estava perfecte de cocció, amb un gust exquisit.

L’altre plat era un mar i muntanya, uns peus de porc desossats amb gambes.

Espectacular! per sucar-hi pa!

El patufet de la casa va menjar unes costelletes de cabrit arrebossades que eren una delícia, eren tan bones que son pare i jo ens estaven barallant per veure qui en menjava una! acompanyades d’unes patates al forn que estaven de mort, al punt de sal.

Com que anàvem amb moto, el meu marit no va veure vi, però jo no puc menjar aquest dinar tan bo amb aigua, així que em vaig demanar una copa. La cambrera em va recomanar l’efecte volador, del celler Josep Grau Viticultor, justament havíem comprat una ampolla de vi blanc que ens havia encantat. Llàstima que no agaféssim el negre, boníssim!

Ara anem pels postres!

Un postre clàssic, de tota la vida però que li han donat una volta, un pa amb oli de Falset, xocolata i sal. Jo que no sóc gaire xocolatera em va encantar!

 

 

i un altre postre que no podia faltar, enmig de tan vi, també tocava productes tan de la terra com el codonyat i el formatge, aquest formatge era d’ovella, formatge del Tormo, boníssim!

 

Finalment ens vam pendre el cafè, moment culminant per acabar aquest àpat del qual vam xalar. El cafè estava a l’alçada del que vam menjar.

El servei molt maco i molt proper, teníem el maitre que era un home molt agradable i la cambrera que va fer molt bé la seva feina.

Resumint l’hostal Sport, un lloc molt recomanable, per anar amb parella o amb família,  amb un producte i una qualitat excel.lent i que et guardes la targeta per poder tornar a visitar-lo.

 




ALQUIMIA

Havia de trobar un restaurant que ens deixés la boca oberta. Era el meu aniversari. Havia de triar el restaurant perfecte per poder compartir la satisfacció d’un bon sopar amb la millor companyia.

No us ho negaré, em va costar molt! després de pensar, mirar i demanar el parer vaig triar l’Alkimia, en Ricard Sampere em va dir que probablement era el millor de Barcelona. Havia de verificar-ho.

El restaurant està situat en un pis, justament damunt de la fàbrica Moritz a la Ronda Sant Antoni. Hi havia una noia a l’escala. Ens va preguntar si veníem a sopar. És un restaurant diferent, modern, amb colors molt neutres, destaca el blanc. Hi ha dos menjadors, l’un és pels menús degustació i carta on només hi ha 6 taules i l’altre és de plats per a compartir.

Ens vam posar davant la barra de la cuina on vam poder veure com el xef Jordi Vilà estava enfeinat amb els plats.

Podríem dir que poques coses no ens van agradar. Una d’elles era la vestimenta de tot el personal. Digueu-me clàssica!

Vam veure la carta i ens vam decantar pel menú Jordi Vilà, compost de 9 plats i dues postres.

Ens van portar la carta de vins; bé, de fet, era un llibret de vins. En Francesc estava entre 3 vins, un negre, un rosat i un taronja. Li feia gràcia el vi taronja. Quan va venir la somelier li va demanar el parer del vi taronja i ens va dir que era un vi molt especial i no sabia si ens agradaria, però va deixar el tema així. Pensàvem que ens ajudaria a triar-lo però ens vam decantar pel rosat un DIDO D.O. Montsant, gran tria!

Anem a veure el menú!

Granissat de vermut servit en copa i anxova.

L’anxova gustosa i mulsodeta, sense cap espina. El granissat bo. Un entrant fàcil però gustós.

Ara començarem amb el festival…

Tàrtar d’escamarlans, gamba, peix i caviar.

Boníssim, molt suau a la boca.

Després ens van posar un bocata di cardinale, i és que el títol ja ho descriu, em sap greu però se’m va passar fer la foto. El plat consistia en una copa amb sal i un cap de gamba espectacular amb caviar. Aquí es nota la qualitat del producte. És una meravella que puguis xuclar i agafar amb els dits un crustaci sense sentir-te observada. Cal dir que si és bo, sempre ho faig!

Cap i pota de llamàntol en aspic, poma i fonoll

No hi ha paraules per descriure-ho, deliciós, espatarrant, espectacular…..

Espàrrecs blancs, botterga i bergamota

Unes puntes d’espàrrecs al punt amb trossets de moixama i bergamota, que és una planta fruitera. La combinació d’aquests 3 elements és exquisida.

Col caramel.litzada, crema de tòfona, remolatxa, vinagreta de llenties i formatge

Deliciós, a més hi havia el gustet del formatge gratinat.

Múrgoles a la crema, foie fondant i dentelle crocant

Estava esperant amb candeletes aquest plat, brutal! amb una gran presentació.

Espardenyes amb orella de porc

Aquí quasi fem l’onada quan ens vam posar a la boca l’orella de porc; era mel, i les espardenyes estaven cuites al seu punt.

Peix salvatge a la brasa amb pèsols i tè verd

Era un tall de llenguado, gruixut, gustós  i perfectament executat.

Ovella ecològica a la brasa amb pruna agredolça.

Molt gustosa, pel meu gust una mica dureta, però la pruna era espectacular.

Hi va haver una anècdota divertida i és que en Jordi Vilà va treure uns entrecots i els dos vam dir:  “uauuu!”; ens van sentir tots! en Jordi ens va dir que si acabàvem amb gana teníem l’entrecot, no va caldre perquè vam acabar prou plens, però quan estàvem esperant els postres ens van portar un parell de plats de lletons de xai, cortesia del xef Jordi Vilà, un puntàs!. Bé, no vaig tenir temps de fer la foto, estava espectacular, no n’havia menjat mai, era molt tendre, pràcticament es desfeia.

I, finalment, les postres:

Recuit, poma i romaní

Genial, un postre que, malauradament, te l’acabes de seguida.

Mil fulls de crema de festucs i maduixot, gelat de maduixot i fulles de menta

Refrescant i gens empalagós.

Després d’aquest excel.lent menú, què millor que un cafè? doncs sí, el cafè boníssim i acompanyat d’un macaron, pel meu gust, un pèl massa gran.

Us enrecordeu de les coses que no ens van agradar? bé, doncs, la tercera és el preu del cafè, 3.50 € ho trobem una mica car, però com vam menjar tan bé i tan a gust, ho perdonem!

Finalment parlar del servei, va ser excel.lent. No ens va mancar el vi en cap moment, molt atents, sense ser estirats i dir que en un menú degustació és imprescindible que a cada plat canviïn els coberts. Alkimia és un dels restaurants que ho fa i és d’agrair.

ALKIMIA

Ronda de Sant Antoni, 41

Tel. 93.207.61.15

www.alkimia.cat