CASA TEVA RESTAURANT (St. Feliu de Guixols)

Gran descobriment d’aquest restaurant gràcies a un gran gastrònom com és en Jordi Perich.

El restaurant Casa Teva està situat al centre de Sant Feliu de Guíxols, a primera fila. Té unes vistes fantàstiques a la platja. És un lloc molt acollidor amb una molt bona terrassa.

Haig de dir que el servei és molt atent, m’agrada que siguin oberts i gens estirats.

A primera vista veus un parament molt bonic, uns coberts diferents i uns plats que et criden l’atenció.

La carta diferent, es mira pel codi QR, potser és degut al COVID, encara que hi ha la carta per la gent que ho vulgui.

M’agrada que el cambrer m’ensenyi el gènere. Va portar una plata d’escamalars, gambes de Palamós i uns petits musclos de la costa. Després va portar-ne una altre amb els peixos. Veure les escates del peix i aquells ulls que et reflectien em va donar un “subidón” brutal. Avui xal.lariem!!!

Suggerències de les que a mi m’agraden, no les típiques sinó de les que li dónen la volta, sempre amb producte de qualitat i de temporada.

Una ostra Guillardeau amb caviar de Beluga que treia el sentit . Haig de dir que és la millor que he menjat. Ben neta i al punt de frescor, suau, amb un gust de mar que t’embolcallava tota la boca, se’m va fer molt curt aquest moment.

Vàrem tastar els espàrrecs verds a la graella amb tòfona , un plat gustós on la tòfona predominava el plat. Val a dir que la tòfona és un producte car, molt car, però el que valia el plat i la quantitat de tòfona que n’hi havia valia la pena.

Unes tires de calamar que siguin magnífiques? no deixeu de provar les tires de calamar al curri i un toc de llima, espetarrant. El calamar fresquíssim, el rebosat gens empalagós i la combinació és sensacional.

Per finalitzar els entrants vam demanar ou 65º foie i brioche. Una meravella on la barreja del foie, l’ou i el brioche et dóna una cremositat a la boca sensacional.

El meu fill va menjar unes croquetes de rostit i aquest caneló d’ibèric amb tòfona i rosinyols, no puc explicar què tal era el caneló perquè va ser vist i no vist i les croquetes tampoc, però em temo que estàven molt bons, bé, jutjeu vosaltres mateixos….

De segón un arròs a la llauna amb pluma ibèrica i botifarra negra. Normalment quan volem menjar un arròs, mínim és per 2 persones, i la veritat, és un rotllo. Al Casa Teva, no. Són individuals. L’arròs molt gustós i estava al punt de cocció i la pluma ibèrica, rosadeta, com ha de ser. Gran presentació amb uns punts d’all-i-oli.

Finalment un sashimi de mero, només de pensar-hi en marejo, una gran presentació. No havia menjat mai meru cru i estava deliciós, juntament amb els allets fregits, rodanxes de bitxo i ceba tendre, amb una escuma de patata fumadamolt suau i un toc de salsa de soja. Una meravella.

Ho vam maridar amb un vi negre de la DO Empordà, Vi (o) ritme del mateix celler que dóna nom al vi. En nas a confitura de fruita negra, en boca molt agradable, suau, elegant que li va anar fantàsticament al dinar.

No sóc gaire de postres però em va xiflar l’escuma de mojito, suau, gens pesat i refrescant.

També vam tastar el formatge cremós, amb una presentació diferent.

Haig de dir que normalment els cafès són carísims i de baixa qualitat. Aquí al Casa Teva tenen un preu molt raonable i bó, és d’agraïr com a bona cafetera que sóc.

Les expectatives es van cumplir, el Casa Teva és un molt bon restaurant on la qualitat del producte és excel.lent, en Juan Arrua, el xef, sap transmetre aquesta màgia que la transporta de la cuina al plat.

Bones racions, ja ho heu vist, on la relació qualitat-preu és molt correcte.

Es pot anar per dinar o per sopar, però ara a l’estiu per fer un soparet a la terrassa trobo que és ideal. Per anar amb parella, amb la família o els amics.

El preu mig per persona, amb postres, ampolla de vi i cafès oscil.la entre els 65-70 €.

Val la pena fer-hi una visita, nosaltres repetirem!!!




DVNUM

Al bell mig d’una de les ciutats més encisadores de Catalunya, Girona, hi trobem el restaurant Dvnum.

És un restaurant de visita obligada pels amants de la cuina creativa. El Dvnum és un lloc on només sentar-te a taula ja et preparen per fer-te gaudir d’un àpat, que, segons quin menú tries t’hi pots estar ben bé 4 hores sense parar.

Per mi és el número 1 dels restaurants que he provat i no m’agrada repetir però cada cop que hi vaig tinc una il.lusió i unes ganes boges de veure què ens prepara el xef Jordi Rollán.

Haig de dir que desde que hi és en Jordi, la cuina del Dvnum ha fet un gir de 180º.

Producte de temporada, plats innovadors i podríem dir que atrevits. Haig de recalcar que la presentació dels plats és meravellosa.

Capitanejant el Dvnum hi trobem en Joan Morillo, propietari, director de sala i somelier junt amb la seva dona Laura Tejero. En Joan és un crack com a cap de sala, et va explicant els plats amb tot detall i ens va comentar que en el maridatge dels menús, feien una selecció molt acurada, triant el vi que s’hi escau millor pel producte que menges. És una tasca molt complicada però cada vegada que hi anem ens sorprenen!.

En aquests moments estan d’obres, així que recordarem aquell restaurant amb una sala clàssica, cadires majestuoses i carta trencadora.

La primera vegada que hi vam anar em va sobtar molt, vaig pensar que seria un restaurant “normal”, cuina de mercat i un pèl caret pel luxe que hi desprenia, però quan vaig veure els plats, vaig pensar, ostres quin nivell!

La carta és correcte, no masses plats, un menú diari per 45 € i un parell de menús degustació. El primer és el curt amb 10 elaboracions per 70 € i el segón és el llarg amb 13 elaboracions per 90 €. Es pot fer maridatge amb els menús degustació, jo ho aconsello. Els vins que tenen són de petits cellers no gaire coneguts i molt interessants.

El servei és molt amable i proper com és en Joan, una de les coses que ens agrada del Dvnum és que no són gens estirats i és d’agraïr.

Amb aquestes fotos que us avanço fem un passeig per un menú degustació d’estrella michelín, encara que de moment no la tenen.

Menjar-se l’all

Aquí tenim 3 tipus d’alls diferents amb unes textures brutals, d’esquerra a dreta trobem all negre, all tendre i un all blanc.

Nap amb moll de l’ós i tòfona

cap de lluç amb el seu pil-pil i pèsols llàgrima

Aquest plat és per fer-hi una menció, abans de servir-te’l et porten el cap de lluç i t’expliquen que és el que faran, impressiona veure el cap de lluç però tens unes ganes brutals de que et serveixin el plat. Per mi fou un dels millors.

La nostre llebre a la Royale

L’altre millor plat fou la llebre. Ja sabem que la llebre té una carn forta, té un gust molt potent ja que a part dels menuts i la sang porta vi negre, vi dolç, foie, tòfona…aquesta no sé què portava, la veritat, la carn era tendre, semblava que mengessis una hamburguesa de llebre, gens forta, la millor llebre a la Royale que he menjat.

Llaminadures: records d’infància

Finalitzem amb tres postres, un d’ells aquestes llaminadures. Postres molt planers després de tastar 5 petites elaboracions, 10 entrants i 3 postres.

En definitiva, un restaurant top de Girona i de Catalunya que val la pena anar-hi.




RESTAURANT MANAIRÓ

Fa molts anys que el vam connèixer i és un dels restaurants TOP de la nostre llista. Anar-hi comporta obligatòriament fer un menú degustació.

El restaurant Manairó està dirigit pel xef Jordi Herrera. Va començar a les cuines de l’hotel Majestic, es va formar en restaurants com el Dorado Petit i l’escola Hoffmann,  va ser professor a l’escola CETT. Al 2008 el xef Jordi Herrera va aconseguir l’estrella michelín. Actualment no tenen cap estrella, están dins la guia Repsol, però creieu-me que és un restaurant d’estrella.

A part de xef, és creador d’utensilis, va començar al 2001 introduint la cocció en bufador, passant per la tècnica del xof, la planxa faquir, la sonda del vapor, “l’ahumadora” en calent i la centrifugadora per cuina. A part, li agrada l’art i moltes de les presentacions están fetes per ell.

Entrar al Manairó és relaxar-te, deixar-te anar i gaudir de tots els plats, tan visualment com gustativament.  És un lloc elegant, de poques taules i romàntic, la foscor del restaurant combinada amb les gàbies del damunt de la taula que tenen llum fa que puguis admirar el plat i poguer-lo gaudir en tots els sentits.

El menú degustació consistia en 5 aperitius, 3 entrants, 2 principals i 2 postres.

Els entrants van ser aquests:

Chicharrón de cap i pota amb curry

Entrepà de peix fregit.  Aquest entrepà em va teletransportar al passat, quan era petita i la mare em feia uns entrepans amb aquest gust.

Entre d’altres hi havia un xof de pa amb tomàquet i fuet, el primer que el vaig provar fou a l’Abac i una torrada de caballa fumada i mantega de pipes.

Haig de destacar el corneto de bacallà a la llauna i pebrot amb perles de calamar que val la pena veure la fotografia, mireu quina delícia. Un contrast de gust i textura boníssima.

Vam començar amb els primers per una crema d’esbergínia amb gorgonzola, ja sabeu que aquest formatge és molt fort però us aseguro que era molt suau, amb aquest gust fumat que semblava que estiguéssis al costat de la brassa menjan-te-la.

Tendall de seitons, aquest plat esta dissenyat per ell.

Ravioli de foie, crema de patates i oli de cafè

El plat de peix fou una tonyina en escabetx cru

I ara la carn, magre de vaca a l’ast

Per finalitzar,  les postres, us haig de dir que els menús d’en Jordi Herrera no són gens embafadors, en gairebé la majoria de menús degustacions  hi posen sempre un postre de xocolata, i aquí em rematen. Prefereixo aquests postres més lleugers que fan que quedis bé i no surtis embotit.

Gelat de palosanto amb suc de maracuià

Negre, tofee, gerd i blanc

Ho vam gaudir amb Galena, del celler Clos Galena, un vi negre potent,  té un color molt fosc,  en nas hi podem trobar mermelada de fruita negra i en boca té cos, molt rodó, notes balsàmiques i molt fàcil de beure’l malgrat els seus 14’5 º.

En definitiva, un lloc amb molt bona atenció, gens estirats, com a mi m’agrada. Un lloc per gaudir amb família o amb parella. Un restaurant que quant surts vols tornar-hi un altre cop.

Preu per persona i depenent del menú o carta que agafeu, vins, cafès, etc.. en concret aquest era sobre uns 95 €.





RESTAURANTE CARLOS OYARBIDE

En el barri de Salamanca de Madrid, a pocs minuts del parc del Retiro, trobem aquest meravellós restaurant, Carlos Oyarbide.

El xef Carlos Oyarbide és conegut per l’alta gastronomia i ve d’una dinastia de cuiners de Navarra.

Ell juntament amb la seva esposa porten el restaurant. Un lloc elegant, una mica fosc pel meu gust, amb unes taules grans on no cal sentir la conversa del costat.

En Carlos fa una cuina tradicional, amb una qualitat del producte excel.lent i una presentació moderna sense ser minimalista. És un cuiner molt proper on va sortir unes quantes vegades de la cuina per saludar-nos i xerrar.

No hi ha carta, té producte de temporada, així que li vam dir que ens fes el menú que volgués, fins i tot ens va triar el vi.

Vam començar amb un pica-pica , patates fregides i xoricets.

Les patates fregides no eren de bossa i els xoricets eren molt gustosos.

Després va començar el festival. Un foie casolà, fet per ell, on no tenia res a veure ni el color  ni la textura ni el gust amb el que mengem normalment.

Unes mongetes de Tudela amb encurtits, una meravella al paladar barrejar aquestes mongetes tan gustoses i que tan bé entràven ja que la temperatura a Madrid era molt baixa amb els encurtits.

A continuació una crema de llenties amb ou a baixa temperatura.

Menestra de verdures i tòfona

Pil pil de lluç amb tripes de bacallà i caviar, aquest plat em venia molt de gust provar-lo ja que no havia provat mai les tripes de bacallà, a partir d’aquell dia sóc una fan de les tripes de bacallà.

Per últim, no podia fallar un plat de carn, així que ens van portar un rulé de vedella amb rovellons i tòfona.

La carn es desfeia, quasi no calia ganivet, i la salsa era adictiva, no podies parar de sucar pa.

Com he dit abans ens vam posar totalment en mans d’en Carlos i ens vam deixar emportar, fins al punt de que decidís el vi. Un Ribera del Duero, De Blas Serrano 2012.

Aquest vi es suau i elegant. En nas vam trobar fruita madura. En boca potent però fresc, saborós i mineral. És un vi que combina molt bé tant amb la carn com amb el peix. Té un excel.lent equilibri.

Finalment els postres, un mil fulls farcit de crema, gens embafador que era el toc final del menú degustació.

Tenia la certesa que menjaríem bé però ho va superar.

En Carlos a la cuina i la seva esposa com a cap de sala formen un tàndem perfecte, on et fan sentir com a casa.




POCAVERGONYA BISTRÓ

A la preciosa ciutat de Girona hi trobem un nou restaurant. Han obert fa uns mesos, el Pocavergonya Bistró. Un restaurant desenfadat per anar a dinar i/o sopar, amb amics, amb família o amb la parella. Un restaurant on l’ideal és compartir els plats.

El cap de cuina i “pocavergonya” suprem és el xef Sito Manzano. Vaig tindre el plaer d’anar al restaurant on treballava, el Nu, i em va captivar. En Sito és un  badaloní de naixement i gironí d’adopció. Té uns bons estudis d’hosteleria i ha treballant amb grans xefs, com en Ferran Adrià o l’últim en Pere Massana, del restaurant Massana amb una estrella michelín.

La carta és curta amb productes de proximitat, frescos, que són una delicia a la boca. Cuina mediterrània amb tocs asiàtics, o sigui cuina de fusió, continua amb la línea del restaurant Nu.

No us podeu perdre el tàrtar de tonyina.

Tenen un plat tant bo com l’esparracat de patata, ou poché i torta de Casar.

Unes sardines marinades, oliva verda del gordal i sorbet de taronja, qui diu que les fruites no combinen amb el peix?

O un pop amb patata, sobrassada i pebre de la Vega. Un plat senzill però si el pop no és frec o no està ben cuit aquest plat se’n va a norris.

Però un dels plats que em va captivar fou aquest, un morro de bacallà amb espinacs, butifarra negre i menta, no us el perdeu, la combinació és tremenda!

Pels amants de la carn us recomano la tagliatta de bou gallec amb patates rosses, només cal veure la foto, una delícia!

En quant a vins vam triar ètnic de D.O. Montsant del celler Masroig. Vi negre d’un color cirera negra, En nas és intens, olor  a melmelada de fruita negra. Sembla fort però quan el proves és molt agradable i fresc. La fruita fresca es manté a la boca.

El servei ens va agradar, són gent jove molt trempada, amable i sempre amb un somriure a la boca. Tenen cura de que no ens falti de res però tampoc són empalagosos.

Finalment els postres, la carta és curta, tenen 5 o 6 postres però em van vindre de gust provar-ne uns quants, sobretot el mató amb maduixes. Postres excel.lents i molt bens presentats.

Però també vam tastar un cheesecake i un tiramisú.

Em feia molta il.lusió anar al Pocavergonya Bistró i no em va decepcionar, un producte de molt bona qualitat i una execució excel.lent. De moment les cartes (físiques) ja les van canviar, ara la carta té més bona presentació i segur que aniran afegint plats per poder-nos deleitar.

 

Preu per persona: entre uns 45-50 €.

 

 

 

 

 




RESTAURANT CAL GALL (SANT FELIU DE BOADA) Girona

A Sant Feliu de Boada, un petit poble de l’Empordà vam fer un descobriment gràcies al programa Joc de Cartes de TV3. En el programa vaig veure que aquell restaurant era diferent pel tipus de cuina. Per mi va ser el clar guanyador encara que no fou així.

Cal Gall és un restaurant familiar, el fill, l’Adrià, és el xef i la mare i el seu company (recomana els vins i caves) están a sala. Segons l’Adrià defineix la seva cuina com a Glocal, fan servir productes de la terra, frescos i de proximitat, però donant-li el seu toc personal . Per mi és una cuina de fusió on han apostat fort perquè la gent d’aquestes contrades provin nous sabors.

No és la primera vegada que el visitem i com que ens va encantar i vam portar la família.

De primer ens vam demanar uns entrants:

Anxoves de l’Escala amb gelea de vermouth i raïm

Les anxoves estàven perfectament desalades, sense espines que és d’agraïr.

 

Croquetes de rostit amb sala Perigordine i anguila fumada

Les croquetes, crec que són una de les millors que he provat mai, gens tupides i una mica líquides que se’t desfeien a la boca, la combinació amb la tòfona era molt bona.

 

Calamars a l’andalusa amb maionesa cítrica, finger lime i 5 espècies xineses.

Els calamars eren estratosfèrics, es notava que eren frescos i el seu arrebossat era cruixent, com ha de ser!

 

Ostra Guillardeau nº2 en salsa coreana

L’ostra va ser un vist i no vist. Per poder-vos explicar el que vaig sentir n’hauria d’haver menjat unes quantes més. Normalment em menjo l’ostra al natural, notes el gust al 100% però fa unes setmanes que em dedico a menjar ostres cuinades de diferents maneres, i m’agraden!. Aquesta té un toc picantot al final boníssim però gens desagradable ni persistent.

Després van arribar els segons.

Bacallà Mexi-català amb mole verd d’espinacs, crema de pinyó i panses amb vi ranci.

Un llom de bacallà com déu mana amb el punt perfecte de cocció.

Paella de marisc.

Xai de ramat, una espatlla de xai cuita a baixa temperatura amb curry d’espardenyes, crumble de garam masala i cremós de menjar blanc. Molt gustós i tendre.

Moll de l’os amb cocotxes de bacallà al pil-pil arrebossades, aquest plat inicialment portava ceps crus però no en tenien, llàstima! aquesta combinació estava boníssima, mireu la foto…

El vi que vam pendre és el Pur de + Oller, un vi de D.O. L’Empordà amb syrah, garnatxa i cabernet sauvignon. És un vi sabrós i afruitat amb notes de fruita vermella i notes especiades.

Finalment els postres.

Pastís de formatge al vapor amb crumble d’espècies, aranyons picants i gelat de llet de cabra i recuit de drap de la Fonteta amb mel i nous (apart).

Els postres els vam acompanyar amb el Cava Claverol blanc de negres de Sumarroca, un gran reserva.

Cal Gall és un restaurant per anar amb la parella, la família o els amics. Lo millor el servei, t’aconsellen amb els vins i caves . Són molt atents i sempre t’ofereixen quan has acabat de dinar un “xupito”. Haig de confesar que em va captivar el de meloncello.

Després del cafè, que per cert és de bona qualitat, un petit four també cortesia de la casa. En resum, un restaurant amb una bona carta que el suplementa amb les suggerències del dia. Si tenen peix fresc del dia, et porten una plata amb el peix perquè el vegis.  Bona carta de vins i caves amb preus ajustats. La qualitat del producte és excel.lent, val la penar anar-hi!!!

 

Preu mig per persona: 50 € (comptant amb vi,cava, 4 ampolles d’aigua i postres…),

 

 




RESTAURANTE RAICES FOOD & DRINK

Passejant perl Passeig Marítim de Castelldefels, on esta plagat de restaurants, vam topar amb Raíces Food & Drink.

Un restaurant que ho porta una jove parella. Ell, xef argentí, amb un bon currículum aquí a Catalunya, com Mas del Torrent, Hotel Juan Carlos I i l’AC Gavà Mar. Ella catalana, és la relacions públiques del restaurant, per cert, per no haver-ho fet mai crec  que té molt bona mà esquerra.

El restaurant és molt agradable, el menjador interior és de tonalitats blaves on crea una atmòsfera ideal per agafar la carta i deixar-te emportar. La terrassa és més informal, estil hawaià, relaxant…

És un restaurant totalment diferent a la oferta que ens ofereix el passeig marítim de Castelldefels, una cuina de fusió on la qualitat del producte és el que premia.

La carta no és gaire llarga, però per haver començat fa un parell de mesos està molt bé. Vam agafar uns entrants:

Choribao amb maionesa de chimichurri

S’ha posat molt de moda els baos, es poden menjar des de un xoriç, que és aquest cas, fins a un cebiche de gambes. Aquest pa és tremendament bo, està plegat com si fos un llibre i cuit al vapor amb una vaporera de bambú. Haig de dir que aquest entrant era molt gustos i alhora la maionesa de chimichurri li donava una suavitat al paladar.

Ensaladilla rusa amb llagosta i anet

Burrata, sopa de tomàquet i algues

Una reversió de la clàssica ensaladilla. Molt gustosa.  Mentres que la burrata és un plat molt refrescant on la protagonista, la burrata, era de molt bona qualitat. Lo millor és agafar-ho tot amb el cruixent d’alga.

Croquetes de morcilla

Pedrers amb salsa Cumberland

Jo no era partidària d’agafar aquest entrant ja que els menuts no m’agraden, però el meu marit li feia molta il.lusió. Els vaig tastar i tot el que pensava dels pedrers se’n van anar a fer punyetes, eren espectacular. No tenien gens de gust a estòmac, aquella fortor que té i és que segons em van dir el tenien tot un dia en aigua. Aquesta salsa densa que queda ben napat al pedrer fa que vulguis repetir.

 

Ceviche de llagostins amb escuma de coco

No podia faltar a taula un ceviche, estava al punt, és un plat fàcil de preparar però si els llagostins no són de bona qualitat pot ser un desastre.

per acabar amb els entrants em va cridar l’atenció aquest plat.

Foie tebi, ou, pasta fullada i salsa de vi

Un espectacle al paladar on el foie es fonia a la boca, amb l’ou i la pasta de full deixant un bon gust de la salsa de vi. Amb aquest plat ens vam acabar la meitat del pa i la resta ens el vam acabar amb el melós de vedella i salsa de vi negre.

La única pega que tenía aquest melós era una mica de tendrum que tenia, jo crec que no li van tallar bé aquest tros, ja que tenía una part molt melosa i una part no tant.

Entre els 5 postres que hi ha a la carta, ens vam inclinar pel cheese cake de maracuyá i el meló, ginebra, cítrics i tònica.

Un bon final per acabar aquest àpat. Haig de comentar com a bona cafetera que el cafè és excepcional.

Amb tot això ho vam maridar amb un Pago de los Capellanes, un clàssic Ribera del Duero, molt suau a la boca, tocs balsàmics i elegant.

El servei molt correcte, és un equip jove.

El restaurant aposta per clients tant joves com no, clients que saben apreciar un bon producte.

Crec que aquest restaurant empendrà el vol molt aviat i és que la passió i l’amor que li posa en Gastón, el xef, per la cuina i per donar un bon producte i per presentar-ho al client és fantàstic.

Preu mig per persona  35 €.




BARDENI MEATBAR (BARCELONA)

Com molt bé posen a la seva pàgina web, el Bardeni, no és un restaurant, és un bar de carns….Al bell mig de tot el bullici del guiris que venen a visitar la Sagrada Família, ens trobem aquest local informal amb una alta qualitat del producte, on no s’admeten reserves.

Quan hi vam anar no tenien taula, però el cambrer ens va dir que anéssim al bar del davant a pendre quelcom i que vindria a buscar-nos en 20 minuts. Efectivament!

Tenen una carta correcte, no gaires plats, amb uns entrants per compartir, de fet tot és per compartir. La selecció especial de carns és una delícia, sobretot si abans vas al bany i veus aquella nevera amb les carns curades exposades. La boca se’t fa aigua mentre contemples els dibuixos animats que hi han pintats a les parets. Et transporten a la infantesa amb l’Arale, el Son Goku, Follet Tortuga…

Els suggeriments del dia en els trobem a la paret.

Vam començar amb uns ous de pagès amb sobrassada  i unes carxofes amb formatge parmesà.

Un steak tàrtar, aquest plat era obligatori agafar-lo, d’Angus Beef, de filet i picanya, la picanya és la part posterior de l’espatlla, tallat amb ganivet, dels millors steaks que he menjat. Com es pot veure a la foto té un color preciós. Molt ben macerat.

També vam provar el filet de vaca Charelois i salsa de cafè París.

Aquesta carn està considerada com una de les millors races productores de carn a França.

I finalment, la costella D’Angus Premium, cuinada en 2 coccions. Aquest plat ens el va recomanar el cambrer. Estava perfectament cuinada. la carn es desprenia de l’ós. Era molt gustosa.

Tot això ho vam maridar amb un Montsant del 2015, l’Alleu Vinyes Velles, un vi amb una bona intensitat, aromes a fruita negra i tocs balsàmics. Un vi que combina perfectament amb el que vam menjar.

 

No podien fallar les psotres així que vam agafar un tiramisú, una torrada de Sta Teresa i crema catalana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Postres artesanals i gens empalagosos.

Vam estar molt còmodes, el servei molt maco i molt eficient.

Un lloc per repetir, una i més d’una vegada perquè la qualitat dels productes és excel.lent i ben executats, per en xef Dani Lechuga (cuiner de l’any 2011) i els seus fidels cuiners Victor i Jorge.

Preu mig per persona: 40 €

 




RESTAURANT MÍTIC

 

El restaurant Mític es troba dins l’Hotel Puigfrancó, situat a les afores de Camprodon, al bell mig de la muntanya.

Volíem passar un cap d’any inoblidable i després de buscar hotels amb restaurants que per cap d’any fessin menú degustació vam trobar aquest restaurant, modern, on només fa 3 anys que està obert, el 2017 ja estaven a la guia Michelín i aquest  any els hi han tornat a donar.

Em va impresionar la taula tan ben parada amb una llar de foc, llàstima que no feia gens de fred. El menú degustació constava de 7 plats, dos postres i raïm.

Vam començar amb unes escopinyes amb poma verda

Entrant fred. La poma verda era un granissat de poma.

La combinació de l’escopinya i el granissat era refrescant i lleuger. Encara que fos a ple hivern no se’t feia gens fred, era refrescant.

Ostra

Per mi va ser el plat estrella, apassionada de les ostres em va encantar i més quan veig que tots els altres comensals feien cua per donar-me-la….

La salsa que portava feia que no es perdés el gust de l’ostra. Per cert ostra del Delta de l’Ebre, carnosa i molt gustosa.

Foie caramel.litzat amb textures de fruites

La combinació del foie amb les fruites era genial. Un dels millors plats. A més el foie el fan ells, us ho podeu imaginar com estava de bo!!!

Embolcall de carbassó amb còctel de llamàntol

Poca cosa us puc dir d’aquest plat, el caneló estava perfectament executat.

Suau, gustós i amb ganes de que vingués el següent plat.

Pad thai de guatlla, gingebre i verdures

Aquest va ser el més fluix al meu gust, la guatlla estava perfectament cuinada, però la combinació no em va fer el pes del tot, potser no el trobava gaire acord amb la resta de plats. Ara, estava molt bo!

Llobarro a baixa temperatura amb cremes de colors i oli de fum

I és que el peix a baixa temperatura és boníssim perquè no perd el seu gust, el llobarro estava perfectament cuit, amb el gust fumadet de l’oli i les cremes. Gran plat.

Garrinet de Segòvia

Cal anar a Segòvia a menjar un bon garrinet? jo ho tinc clar, No!

Aquest garrinet se’t desfeia a la boca i estava cruixent de fora. Una meravella!

Molt bon producte i perfectament executat.

Per últim va haver la degustació de postres que ho vam maridar amb una ampolla de Champagne Bolinger, tremendo!

El menú del petit de la casa va ser molt bo, unes croquetes casolanes, una llesca de pa de coca de vidre amb pernil de gla i aquest filet amb patates fregides. Molt gustós i tendre, un gran menú infantil!

Els vins amb els quals vam anar maridant nosaltres mateixos els plats van ser el Notenom i Origen, eren vins que combinaven molt be amb el que menjaves.

Un gran encert anar a aquest restaurant, la qualitat del producte és molt bo, és un restaurant molt jove però molt creatius i alhora volen que no es perdin els sabors dels productes. El servei molt amable, jove, ràpid, eficaç. Si passeu per aquelles contrades no us el perdeu, i de pas aneu a l’hotel Puigfrancó, un gran restaurant per tornar-hi a anar!!!!

El preu del menú degustació era de 150 per persona però si a la taula éreu 4 el preu era de 120 € per persona, el patufet crec que va pagar uns 50 € amb ampolla de cava Pinkie inclosa.

 

 




BORDA VELLA (ENCAMP)

Encamp és un petit poble del Principat.

Allà vam fer un gran descobriment. Borda Vella. És un petit restaurant de muntanya  on fan cuina nacional e internacional. Un restaurant amb encant tant per fer un dinar i/o sopar en família com romàntic.

Em va sobtar la carta, molt cuidada, de cuïr. Comences a llegir i arribes a la conclusió de que no saps què triar. Hi han combinacions tan genials com el carpaccio de gamba amb sorbet de te blanc i sals d’algues i yuzu. Els foies com el mi-cuit al vermut Carpano de Torí i compota de carbassa amb nous o un tataki de salmó amb litxi, pinya i raïm moscatell confitats en llet i oli de coco.

No va ser fàcil la tria però lo millor va ser quan va vindre el propietari per comentar-nos la carta, de fet en va explicar cada plat. Finalment vam haver de compartir plats per provar més coses.

Mentrestant ens van portar una coca amb botifarra negre que estava boníssima, la dolçor de la coca amb el gust de la botifarra era excel.lent.

De primer van triar un steak tàrtar que com a tastadora d’steaks és un dels millors steaks que he provat en ma vida, ara, em sobraven unes quantes llesques de pa, trobo que li treuen protagonisme a la carn.

Un carpaccio de vaca vella amb gelat de gerds, mireu el color que té el carpaccio, espectacular i la combinació de la carn amb el gelat de gerds fou deliciós, se’ns van fer curts els primers.

El menut es va menjar una hamburguesa Wagyu amb patates fregides i salsa brava, la carn tendrísima, un pèl massa fet pel gust del meu fill que ja li agrada poc feta, ens ho van preguntar però.  Les patates fregides estàven espectaculars i quan les barrejaves amb la salsa brava era tremendo.

De segón vam compartir una cua de bou a l’aroma lleuger de xocolata negre amb parmentier de patata i una espatlleta de xai al forn.

La cua de bou estava molt melosa, se’t desfeia, no calia ni tallar-la amb el ganivet. La salsa estava molt bona i molt gustosa.

 

I l’espatlleta de xai, la millor que he menjat, tant a Catalunya com a Espanya, que n’he menjat unes quantes!!!.

Finalment, les postres, aquests no els vam compartir, vam anar per lliure.

Una tarta Tatin  de pera amb gelat de pinyó real. T’has d’esperar 10  minuts, que ja t’ho posa a la carta però val la pena.

Un brownie de xocolata  que estava molt bó.

I pel petit de la casa un gelat de xocolata!

Ho vam acompanyar amb un ví de Jumilla, El Molar del 2015.

Vam escollir aquest vi negre perquè el meu marit sabia que durant la seva criança es va posar en un “fudre”.

Té color de cireres negres.

En nas, gran frescor amb matissos afruitats i balsàmics.

En boca, és fresc, gustós i entra molt bé.

Arribem al final, només dient que és un restaurant per tornar-hi,amb un servei correcte, gens empalagós, eficaç, un restaurant on els emplatats són fantàstics, les presentacions amb molt de gust, un restaurant  per tornar i  provar nous plats, per gaudir menjant i sobretot que quan pagues surt content.

El preu per persona és de 50-60 € depenent del vi que agafem i dels postres.