BARDENI MEATBAR (BARCELONA)

Com molt bé posen a la seva pàgina web, el Bardeni, no és un restaurant, és un bar de carns….Al bell mig de tot el bullici del guiris que venen a visitar la Sagrada Família, ens trobem aquest local informal amb una alta qualitat del producte, on no s’admeten reserves.

Quan hi vam anar no tenien taula, però el cambrer ens va dir que anéssim al bar del davant a pendre quelcom i que vindria a buscar-nos en 20 minuts. Efectivament!

Tenen una carta correcte, no gaires plats, amb uns entrants per compartir, de fet tot és per compartir. La selecció especial de carns és una delícia, sobretot si abans vas al bany i veus aquella nevera amb les carns curades exposades. La boca se’t fa aigua mentre contemples els dibuixos animats que hi han pintats a les parets. Et transporten a la infantesa amb l’Arale, el Son Goku, Follet Tortuga…

Els suggeriments del dia en els trobem a la paret.

Vam començar amb uns ous de pagès amb sobrassada  i unes carxofes amb formatge parmesà.

Un steak tàrtar, aquest plat era obligatori agafar-lo, d’Angus Beef, de filet i picanya, la picanya és la part posterior de l’espatlla, tallat amb ganivet, dels millors steaks que he menjat. Com es pot veure a la foto té un color preciós. Molt ben macerat.

També vam provar el filet de vaca Charelois i salsa de cafè París.

Aquesta carn està considerada com una de les millors races productores de carn a França.

I finalment, la costella D’Angus Premium, cuinada en 2 coccions. Aquest plat ens el va recomanar el cambrer. Estava perfectament cuinada. la carn es desprenia de l’ós. Era molt gustosa.

Tot això ho vam maridar amb un Montsant del 2015, l’Alleu Vinyes Velles, un vi amb una bona intensitat, aromes a fruita negra i tocs balsàmics. Un vi que combina perfectament amb el que vam menjar.

 

No podien fallar les psotres així que vam agafar un tiramisú, una torrada de Sta Teresa i crema catalana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Postres artesanals i gens empalagosos.

Vam estar molt còmodes, el servei molt maco i molt eficient.

Un lloc per repetir, una i més d’una vegada perquè la qualitat dels productes és excel.lent i ben executats, per en xef Dani Lechuga (cuiner de l’any 2011) i els seus fidels cuiners Victor i Jorge.

Preu mig per persona: 40 €

 




RESTAURANT MÍTIC

 

El restaurant Mític es troba dins l’Hotel Puigfrancó, situat a les afores de Camprodon, al bell mig de la muntanya.

Volíem passar un cap d’any inoblidable i després de buscar hotels amb restaurants que per cap d’any fessin menú degustació vam trobar aquest restaurant, modern, on només fa 3 anys que està obert, el 2017 ja estaven a la guia Michelín i aquest  any els hi han tornat a donar.

Em va impresionar la taula tan ben parada amb una llar de foc, llàstima que no feia gens de fred. El menú degustació constava de 7 plats, dos postres i raïm.

Vam començar amb unes escopinyes amb poma verda

Entrant fred. La poma verda era un granissat de poma.

La combinació de l’escopinya i el granissat era refrescant i lleuger. Encara que fos a ple hivern no se’t feia gens fred, era refrescant.

Ostra

Per mi va ser el plat estrella, apassionada de les ostres em va encantar i més quan veig que tots els altres comensals feien cua per donar-me-la….

La salsa que portava feia que no es perdés el gust de l’ostra. Per cert ostra del Delta de l’Ebre, carnosa i molt gustosa.

Foie caramel.litzat amb textures de fruites

La combinació del foie amb les fruites era genial. Un dels millors plats. A més el foie el fan ells, us ho podeu imaginar com estava de bo!!!

Embolcall de carbassó amb còctel de llamàntol

Poca cosa us puc dir d’aquest plat, el caneló estava perfectament executat.

Suau, gustós i amb ganes de que vingués el següent plat.

Pad thai de guatlla, gingebre i verdures

Aquest va ser el més fluix al meu gust, la guatlla estava perfectament cuinada, però la combinació no em va fer el pes del tot, potser no el trobava gaire acord amb la resta de plats. Ara, estava molt bo!

Llobarro a baixa temperatura amb cremes de colors i oli de fum

I és que el peix a baixa temperatura és boníssim perquè no perd el seu gust, el llobarro estava perfectament cuit, amb el gust fumadet de l’oli i les cremes. Gran plat.

Garrinet de Segòvia

Cal anar a Segòvia a menjar un bon garrinet? jo ho tinc clar, No!

Aquest garrinet se’t desfeia a la boca i estava cruixent de fora. Una meravella!

Molt bon producte i perfectament executat.

Per últim va haver la degustació de postres que ho vam maridar amb una ampolla de Champagne Bolinger, tremendo!

El menú del petit de la casa va ser molt bo, unes croquetes casolanes, una llesca de pa de coca de vidre amb pernil de gla i aquest filet amb patates fregides. Molt gustós i tendre, un gran menú infantil!

Els vins amb els quals vam anar maridant nosaltres mateixos els plats van ser el Notenom i Origen, eren vins que combinaven molt be amb el que menjaves.

Un gran encert anar a aquest restaurant, la qualitat del producte és molt bo, és un restaurant molt jove però molt creatius i alhora volen que no es perdin els sabors dels productes. El servei molt amable, jove, ràpid, eficaç. Si passeu per aquelles contrades no us el perdeu, i de pas aneu a l’hotel Puigfrancó, un gran restaurant per tornar-hi a anar!!!!

El preu del menú degustació era de 150 per persona però si a la taula éreu 4 el preu era de 120 € per persona, el patufet crec que va pagar uns 50 € amb ampolla de cava Pinkie inclosa.

 

 




BORDA VELLA (ENCAMP)

Encamp és un petit poble del Principat.

Allà vam fer un gran descobriment. Borda Vella. És un petit restaurant de muntanya  on fan cuina nacional e internacional. Un restaurant amb encant tant per fer un dinar i/o sopar en família com romàntic.

Em va sobtar la carta, molt cuidada, de cuïr. Comences a llegir i arribes a la conclusió de que no saps què triar. Hi han combinacions tan genials com el carpaccio de gamba amb sorbet de te blanc i sals d’algues i yuzu. Els foies com el mi-cuit al vermut Carpano de Torí i compota de carbassa amb nous o un tataki de salmó amb litxi, pinya i raïm moscatell confitats en llet i oli de coco.

No va ser fàcil la tria però lo millor va ser quan va vindre el propietari per comentar-nos la carta, de fet en va explicar cada plat. Finalment vam haver de compartir plats per provar més coses.

Mentrestant ens van portar una coca amb botifarra negre que estava boníssima, la dolçor de la coca amb el gust de la botifarra era excel.lent.

De primer van triar un steak tàrtar que com a tastadora d’steaks és un dels millors steaks que he provat en ma vida, ara, em sobraven unes quantes llesques de pa, trobo que li treuen protagonisme a la carn.

Un carpaccio de vaca vella amb gelat de gerds, mireu el color que té el carpaccio, espectacular i la combinació de la carn amb el gelat de gerds fou deliciós, se’ns van fer curts els primers.

El menut es va menjar una hamburguesa Wagyu amb patates fregides i salsa brava, la carn tendrísima, un pèl massa fet pel gust del meu fill que ja li agrada poc feta, ens ho van preguntar però.  Les patates fregides estàven espectaculars i quan les barrejaves amb la salsa brava era tremendo.

De segón vam compartir una cua de bou a l’aroma lleuger de xocolata negre amb parmentier de patata i una espatlleta de xai al forn.

La cua de bou estava molt melosa, se’t desfeia, no calia ni tallar-la amb el ganivet. La salsa estava molt bona i molt gustosa.

 

I l’espatlleta de xai, la millor que he menjat, tant a Catalunya com a Espanya, que n’he menjat unes quantes!!!.

Finalment, les postres, aquests no els vam compartir, vam anar per lliure.

Una tarta Tatin  de pera amb gelat de pinyó real. T’has d’esperar 10  minuts, que ja t’ho posa a la carta però val la pena.

Un brownie de xocolata  que estava molt bó.

I pel petit de la casa un gelat de xocolata!

Ho vam acompanyar amb un ví de Jumilla, El Molar del 2015.

Vam escollir aquest vi negre perquè el meu marit sabia que durant la seva criança es va posar en un “fudre”.

Té color de cireres negres.

En nas, gran frescor amb matissos afruitats i balsàmics.

En boca, és fresc, gustós i entra molt bé.

Arribem al final, només dient que és un restaurant per tornar-hi,amb un servei correcte, gens empalagós, eficaç, un restaurant on els emplatats són fantàstics, les presentacions amb molt de gust, un restaurant  per tornar i  provar nous plats, per gaudir menjant i sobretot que quan pagues surt content.

El preu per persona és de 50-60 € depenent del vi que agafem i dels postres.

 

 




NU RESTAURANT

Al bell mig de Girona, trobem el restaurant Nu. Un restaurant modern dins del casc antic.

Quan vam entrar  ens va recordar a un restaurant japonès, ja que té una barra davant on es prepara el menjar i darrere unes taules.

Cuina de fusió y mediterrànea.

No tenen una carta extensa i això ens agrada hi han entrants freds i calents, peixos, carns formatges i postres.

Vaig veure que tenien un bon celler i quan vas al bany pots aprofitar per donar-hi un cop d’ull.

Vam triar un menú degustació amb maridatge.

De primer un cruixent de iuca i salsa “Espinaler” 

La iuca estava perfecte, molt cruixent i quan la barrejaves amb la salsa estava boníssima.   

A continuació galetes de formatge Sbrinz i orenga

 

 

 

 

 

 

 

Molt ben presentades dins la caixa, molt bon gust i sense ser empalagós

Vam poder tastar el sashimi de tonyina “bluefin” i soja.

Pel color de la tonyina es veia que era fresca, lo dolent és que en un segón se’n va anar cap a dins. La salsa de soja tendeix a ser forta però estava al punt.

Salmó semicurat, formatge Comté i blinis

Espectacular, el producte és de molta qualitat i què millor que menjar-lo sense manipular-lo.

Musclos gallecs amb un escabetx d’all cremat

Ens va encantar, molt gustosos. Els musclos no tenien barbes, detall important i la combinació amb l’escabetx de l’all cremat és fabulós.

Estàvem quasi a la meitat del menú i cada plat era un festival. De fet, vam fer apostes pel plat guanyador però no hi havia manera de posar-nos d’acord.

Continuem amb un foie gras a la sal, cookies i gelat de plàtan.

La combinació és genial el foie amb el seu gust potent amb les cookies i el gelat fa que es suavitzi i et refresqui tota la boca. La quenelle era perfecte.

Ou “poche”, crema de patata i sobrassada

Aquest és un “clàssic”, l’ou estava perfecte de cocció. La crema de patata molt suau i quan ho barrejaves tot no et predominava més un sabor que l’altre.

Llagostins en tempura i maionesa de curry

El curry m’agrada però justet, sinó m’embafa molt ja començant per l’olor. Aquella maionesa es podia menjar sola, per tant amb els llagostins li donaven un gust molt delicat sense avasallar el llagostí.

Vieires sobre parmentier de patata

Aquest era el segón “clàssic”. La vieira fresca, delicada i ben manipulada.

Carré de xai a la mostassa i gnocchis de patata

Ens van demanar com volíem el punt de la carn, un bon detall, no m’ho havien demanat mai menjant xai i em va agradar. El carré molt tendre i molt gustós, hi havia un fons molt potent que feia que no paressis de sucar-hi pa. I el vam deixar net!

A continuació venien dos postres.

Mochi de crema catalana i gelat de canyella, em vaig quedar molt frepada amb aquest postre, el mochi a la boca era molt suau, delicat i dolcet. Un postre excel.lent no, top!

Conguito

Després d’haver menjat conguitos tant a l’adolescència com ara gràcies al meu fill, aquest postre et transporta en aquells moments de juventut que sorties de l’escola i anàves a la botiga de xuxes i et compraves aquells conguitos de bossa taronja. Aquest postre és com si te l’estiguéssis menjant. Boníssim!

Pel menut vam agafar unes croquetes de pernil, suggerència de la cambrera. Croquetes amb aquella massa toveta i amb un bon pernil, només partint les croquetes es sentia l’olor del pernil.

De segón un magret d’ànec, reducció de porto i poma. No hi ha foto perquè el meu fill se’l va cruspir en un tres i no res. El punt de cocció perfecte, tendre i la poma estava brutal.

Referent al maridatge, els van encertar quasi tots. Vam començar per un blanc, Hermanos Lurton 2014, D.O. Rueda espectacular, un vi molt olorós i en boca molt afruitat, com ens agraden.

El següent va ser el Gessamí 2015, un blanc DO Penedès, aquest ja l’havíem begut vàries vegades i ens encanta, igual que l’anterior molt afruitat.

El tercer era un xarel.lo, silencis 2014 D.O. Penedès, molt diferent dels dos primers, correcte.

El quart Finca Espolla 2011 DO Empordà, un vi negre que s’hi adeia molt amb el carré, vi potent però alhora et deixava un gust a la gola fantàstic, fruites dolces i notes balsàmiques.

Per acabar amb els postres vam pendre un moscatell Mas Llunes D.O. Empordà, creiem que és un dels millors moscatells que hem provat. Cada glop a la boca semblava com si mengéssim raïm.

Conclouré dient que és un restaurant perfecte, on la qualitat del producte és excel.lent. En quant al servei haig de dir que és excel.lent, gent jove amb gran profesionalitat, es notava que l’ambient de l’equip és molt bó i tot això repercuteix en el plat i en el servei.

Un restaurant per tornar-hi, una i més vegades.

M’heu de disculpar per les fotos que no hi han dels plats però he tingut un problema amb el telèfon, haurem de tornar??

El menú degustació és 59.75 p.p el maridatge 24.75 p.p.




EL CELLER DE L’ARBOCET a Vilanova d’Escornalbou

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al terme de l’Arbocet, a Vilanova d’Escornalbou (Tarragona) hi ha una masia pairal que data del 1979. Aquest restaurant antigament havia estat un celler, ara és una petita masia on la brasa hi juga un paper esencial amb els seus plats.

La Silvia, la propietària que està a la cuina juntament amb el seu fill que és el xef fan un duet fantàstic. A la sala, hi trobem les dues filles. Un restaurant familiar, com a mi m’agrada!!!

Quan vam entrar em va impresionar tot de pedra, molt bufó amb no gaires taules, les justes per fer un servei excel.lent i amb una llum tènue.

De seguida van portar unes patates fregides d’aperitiu, la cosa prometia estaven delicioses.

Vam començar amb uns canelons pel menut de la casa….

La presentació era fantàstica, amb una bona beixamel, la pasta estava perfectament cuita i el rostit era boníssim, gustós i melós.

Nosaltres ens vam demanar una coca de butifarra

Estava tremenda, producte excel.lent i de molt bona qualitat.

Unes torrades amb anxoves am pa de vidre

El pa estava boníssim. Vaig agafar aquest plat perquè en molts restaurants les anxoves són de qualitat molt baixa. Estaven perfectament dessalades,  gustoses, carnoses i sense espines.

De segon un bacallà a la brasa amb crema d’all.

 

 

A la carta és l’únic peix que tenien, així que vaig decidir provar-lo. Perfecte. Un bon llom, perfectament dessalat.

També vam agafar un plat de carn, uns medallons amb salsa de pebre.

Boníssims, la carn molt tendre i molt gustosa. Les verdures cuites al seu punt.

No va haver-hi postres malgrat n’hi havien un parell de molt interessants a la carta però el nostre estómac deia prou. Això sí, un cafè i ens van convidar a un “xupito” que quasi m’emporto l’ampolla!.

Presentació de plats molt ben feta, és un restaurant de cuina catalana de tota la vida però li donen la volta donant-li  un toc modern.

El servei molt correcte, sempre atentes a que no ens faltés de res però sense excedir-se, molt important per nosaltres.

Restaurant on el producte i la qualitat són excel.lents. Un lloc per anar a dinar, a sopar o a celebrar quelcom.

Preu per persona: Entre40-45€.

 

 

 




RESTAURANT MARC BLAU (Barcelona)

Feia molt de temps que volia anar al restaurant Marc Blau i finalment vaig trobar el moment, va ser inesperat, sense pensar-ho. Era un dilluns, aquell dia Bon Preu feia una festa a la fàbrica de cervesa DAMM i donava els premis als finalistes. Nosaltres estàvem entre ells. Com que no vam guanyar res, vaig decidir anar a celebrar-ho i de seguida em va vindre al cap el Marc Blau. Estàvem bastant lluny però amb l’autobús vam arribar en un tres i no res.

Aquell dia vam ser nosaltres i una taula al carrer. El menjador és gran amb una llum tènue, el vaig trobar una mica fosc pel meu gust, taules grans i cadires confortables.

La carta està dividida en 7 apartats; els clàssics, els crus, de l’hort, del mar, les carns, els formatges i temptacions.

Tenen una bona carta de vins.

Com he dit abans era dilluns hi havien unes quants productes que no hi eren, no vaig poder menjar les vieires que tant em venien de gust ni els peus de porc desossats amb salsa de ceps i romaní.

El petit de la casa ho tenia molt clar, un melós de cabrit.

Tal i com diu l’anunciat melós, era pura mel. Molt gustós.

Nosaltres vam agafar per unanimitat un steak tàrtar  amb cremós de mostassa.

Haig de dir que estava al punt de sal, espècies, salsa, estava perfecte, barrejar les llesques de pa que mai ho faig amb l’steak i el gelat era brutal.

De segon vam demanar una cua de bou

Deliciosa, quasi no calia fer servir el ganivet de lo melosa que estava. Amb aquesta salsa de rostit que et convidava a sucar pa.

I un pop a la pedra amb cremós de patata

Estava bo, el pop estava al punt, no era un plat per tirar-hi coets potser perquè ja l’hem fet tantes vegades…

Vam beure un Fredi Torres, un vi del Montsant, correcte per aquest sopar, un vi fresc on predominen les notes de fruites vermelles.

Per postres em vaig demanar una torrada de Santa Teresa amb gelat d’avellanes espectacular! mireu, mireu…

En definitiva, un restaurant per anar amb amics, família o fins i tot amb la parella

La presentació és molt bona i el servei és molt correcte.

El preu mitjà per persona és d’uns 50 € aproximadament.

Marc Blau

c/ Londres, 89

Barcelona

934193032




RESTAURANTE LAS TERMAS (Astorga)

En el mes de maig vam visitar Astorga. Ens va encantar el centre de la ciutat amb aquella catedral tan majestuosa.

Vam estar mirant llocs per menjar i ens vam decantar per Las Termas, un restaurant amb especialitat en “cocido maragato”.

Un restaurant rústic de fusta, molt agradable a la vista.

Ens van vindre la cap de sala, una noia molt simpàtica, ens va comentar que eren especialistes amb “cocina maragato”, no teníem ni idea de què era. Ens ho va explicar.

De primer dotze tipus diferents de la carn de porc, orella, morro, cansalada, xoriç,etc…la carn estava espectacular!

Haig de dir que aquest plat és per una persona, ja que jo em vaig decidir per algo més “light”.

I es que no em venia de gust menjar tant i vaig pensar doncs mira agafa un pastís de llagostins, però la noia de la sala em va dir que tenia un pastís d’anxoves i faria meitat i meitat, això és el resultat.

Haig de dir que n’hi havien dos talls de cada, i quan me’n vaig recordar de fer la foto ja me’ls havia cruspit. Estàven boníssims, amb una bona textura i un gust a anxoves i llagostins molt bons.

No vam triar vi aquell dia, crec que anàvem massa saturats i vam pendre unes cervesetes.

A continuació, va vindre la segona part del maragato, crec que és la més feixuga de totes…

brutal, la veritat és que ho vaig provar i els cigrons eren boníssims. Aquí hi havia col, patata i cigrons, una ració. El meu marit com un campió s’ho va acabar tot. Encara li volien posar més…..

El meu segón era molt potent, em vaig demanar una olleta de morro i orella.

Estava boníssim, a més el suquet era axoriçat.

Vam fer una bona tría però jo vaig acabar plena.

El maragato continuava, faltava l’últim plat!

Van portar una sopera amb el caldo, que no n’hi havia un plat sinó 3 i podies repetir si volies. Amb tota aquella carn que s’havia menjat està clar que el caldo havia de ser bo per nassos.

Com us podeu imaginar  no vam menjar postres, no ens hi cabia res més, així que vam demanar uns cafès.

Abans però ens van donar un digestiu de la casa…

i finalment els cafès. Va ser la nota negativa, havíem menjat molt bé, molt bon producte i el cafè era d’olla. Bé, es molt típic d’aquella zona i d’algunes parts de Galícia. El cafè no és de màquina sinó ho fan amb una olla amb aigua i te la serveixen en una espècie de tetera. La veritat és que no val res perquè és molt aigualit.

Las Termas és un restaurant per gaudir menjant. El servei és molt bó. És un restaurant familiar on l’amo és el pare i una de les filles és la cap de sala. Si passeu per Astorga val la pena anar-hi.

El preu mig per persona és de 50 €.




ASADOR SAN ROQUE, FISTERRA

El passat mes de maig vam fer una sortideta amb moto fins arribar a Fisterra (Finisterre), ens va encantar aquella aigua tan cristal.lina de sorra blanca i fina. Què podiem menjar allà? bé, a mi em venia molt de gust marisc i peix, en canvi al meu marit carn….així que vam trobar un lloc on hi havia de tot i el més important d’una qualitat altíssima!!!

Haig de dir que quan vam entrar vaig trobar que el lloc era molt cutre fins que vaig veure el menjador, oh, allò era una altre cosa, però ens van dir que feia molta calor i que anéssim a la terrassa.

Reconnec que ens vam passar, ens vam emocionar al veure la carta però va ser dels millors restaurants que vam anar a Galícia.

Vam fer un pica-pica, vam començar amb…

 

uns xoricets al vi, molt bons i molt gustosos, es d’aquells plats que et convida a sucar pa però em vaig controlar perquè sabia que allò era un festival.

No podia faltar a la taula el mític pop a la gallega

Haig de dir que és el millor pop a la gallega que he menjat, de talls gruixuts, el pimentó boníssim i cuit perfectament.

L’amo ens va fer sentar al menjador ja que havíem demanat carn i era molt millor que no pas a fora. El menjador és elegant, espaiós. A continuació vam menjar unes zamburinyes, va ser un moment apoteòstic, indescriptible.

 

Mentres ens acabàvem aquestes delícies, el propietari del restaurant que era qui ens servia estàvem xerrant sobre la llotja que tenen a Fisterra on la vam visitar i ens va dir que tenia llenguados i encara estàven vius, no m’ho podia creure, ens va fer entrar a la cuina i efectivament allà estàven movent-se, espectacular. Vaig donar un cop d’ull a la cuina i estava impecable.

Estàvem davant d’un restaurant top!

Per finalitzar aquesta etapa vam agafar uns calamarsets amb patates fregides. La llimona la vam deixar per decorar el plat que va quedar molt net.

Els calamarsets estàven boníssims, tendres i les patates fregides no eren congelades, cosa d’agraïr.

Amb aquests plats vam pendre una copa de Mar de Frades, un vi blanc de les Rias Baixas, un albariño atlàntic. Boníssim!

Ara venia la segona part, i potser la més feixuga, ja que sembla que no però tot això atipava. Quan vam veure la carn jo vaig flipar molt i el meu marit es va emocionar. La vam veure tal qual abans de tallar-la, mireu!

 

1.800 de txuletó de vaca rossa. Brutal! Ens van  posar una parrilla al cosat amb el seu carbó i ens van tallar la carn. Detallàs, aquesta carn tan grossa si la cous a la brassa els primers talls són calents, després ja no val res, per tant és millor que te la tallin i tu mateix te la vas fent.

Així és com va quedar!

Mireu quin color i el seu greixet, estava espectacular!

 

Ho vam regar amb un Ramon Bilbao edició limitada 2014. Un vi perfecte per maridar-lo amb la carn.

No van haver-hi postres, un cafè i un tallat, boníssim i un digestiu que ens va convidar la casa.

El tracte va ser boníssim, era la primera vegada que em deixàven entrar a una cuina, és com si hagués estat a casa meva. Restaurant familiar.

Un restaurant per gaudir menjant bon marisc, bon peix i boníssima carn, cosa que molts restaurant no poden dir. Qualitat excel.lent, val la pena anar-hi.

El preu mitjà per persona és d’uns 60 €.

 

 

 

 




TAVERNA CAN ROCA (Sant Andreu del Palomar- BCN)

Feia temps que volia anar a menjar a la Taverna de Can Roca, al poble de Sant Andreutal. Una taverna centenària. Va exercir durant més de 80 anys com a bodega de vins i licors a granel, però malgrat la mort del seu amo en Josep María Solé, aquesta taverna  s’ha reinventat tot i mantenint l’essència de la cuina catalana-mediterrània. El xef L’Albert Oltra, tercera generació del restaurant Can Piqué de Montcada i Reixach a la cuina, juntament amb la seva esposa, cap de sala formen un duet fantàstic.

Han conservat en el menjador fotos antigues de Sant Andreu amb un mobiliari acord a tota la decoració.

Vam anar dues vegades, la primera vegada vam anar el meu marit i jo, l’altre vam convidar als sogres, sabíem que els hi agradaria. Una cosa que ens va agradar molt és que les suggerències les tenen en una pissarra i te la posen, si cap, a sobre de la taula.

Comencem amb els primers:

Vam compartir uns canelons de peus de porc i foie, una combinació perfecte, una execució bonísima, molt melosos i gens embafadors.

Uns espàrrecs blancs de Tudela, molt tendres i amb un bon pernilet.

Una escalivada, però de les bones eh! amb unes anxoves nétes d’espines i molt gustoses.

Un xató, no he menjat mai un xató amb uns talls de bacallà tan macos, i n’hi havia, normalment et posen molta escarola i poc tall, aquí no, ah i unes arbequines boníssimes! l’anxova perfecte!

Ara anem pels segons:

Una espatlla de xai farcida de botifarra del perol, boníssima, la carn estava molt tendre i molt gustosa, és un plat 10.

Una corvina a la planxa amb cítrics, el peix estava perfecte de cocció, sense cap espina, a més la combinació dels cítrics i la crema de fonoll era tremendo.

També vam provar el bacallà amb espinacs, plat típic de la cuina mediterrània, bacallà perfectament dessalat i al punt de sal. Un senyor bacallà!

 

I ens vam demanar un altre manera de cuinar el bacallà molt catalana, a la samfaina, boníssima! com abans hem dit, el bacallà estava perfecte de sal i era un bon morro!

Per acabar amb el bacallà em va vindre molt de gust menjar unes cocotxes de bacallà amb salsa verda. Feia molt de temps que no en feia. Estaven genials, aquí és on es veu si el producte és bo. La salsa verda perfectament lligada i les cocotxes….buff eren mel!

Vam pendre un Rimarts, són unes caves que están a Sant Sadurní D’Anoia, molt bo, i com que el cava es pren ben fresquet va entrar molt bé.

També vam pendre unes cerveses de barril, Moritz, 3.6 € cadascuna ho vam trobar un pèl cara.

La carta de vins i caves és molt extensa, tenen una gran varietat de vins i caves i excepcionals.

Finalment els postres, tenen un moble al costat de la nevera de vins i caves, allà estan exposats. Fan bona cara, jo que no sóc gaire de postres quan la cambrera ens va dir què era cadascú, començava a fer salivera.

Ens vam demanar aquest dos, i van ser un encert:

Pastís de formatge Idiazábal amb coulis de maduixa, un pastís que a la vista sembla que sigui molt pesat ja que el formatge ho sol ser, però no ho és gens, i podries menjar-te un altre tall perfectament…però teníem l’altre!

I aquí tenim el de pastanaga, que també podríem dir que és pesat i potser eixut, doncs no ho cregueu, estava molt flonjo, en un tres i no res ens el vam cruspir.

Per acabar aquest festival què millor que uns cafetonets, bons!

El servei molt maco, gens pesats, molt atents i molt amables.

És un encert que a Sant Andreu del Palomar hi hagin llocs que valen molt la pena, la Taverna de Can Roca n’és un, un lloc per anar a menjar a qualsevol hora. La qualitat-producte és excel.lent i el que és més important gaudireu menjant!

El preu per persona és entre 35-45 € depenent del vi i de les postres




FOGÓN DEL SALVADOR (Soria)

La setmana passada vam estar a Soria i la recepcionista de l’hotel ens va recomanar aquest restaurant. Abans d’entrar vam xafardejar les opinions de la gent i no ho vam dubtar. A l’entrada hi ha una barra amb un munt de “montaditos” a continuació hi han dos menjadors grans.

 

De primer vam agafar un suggeriment fora de carta; unes carxofes amb foie caramelitzat boníssimes, perfectes de cocció i amb el foie amb sucre pel damunt i cremat amb un bufador, va ser un contrast molt bó. Bé, no era novedos per nosaltres ja que ho havia fet un parell de vegades. Aquest plat estava sublim!.

Estàvem entre la “cochinilla” al forn o el lletó de xai al forn de llenya, ens vam decidir pel lletó. Molt ben cuit, molt gustós. Estava perfecte.

Vam regar-ho amb un Quinta Sardonia QS2 2013 (que en breu farem la crònica).

Com que vam menjar tan bé, vam decidir fer postres, així que ens em vam demanar dos de ben diferents!

En Francesc va agafar una costrada de Soria, és un mil fulls amb crema, boníssim, amb un gelat de mantega, si, si, excepcional, semblava més aviat nata que mantega, gens embafador, ni la costrada ni el gelat.

 

A mi m’encanten les “torrijas” aquesta era de brioix i gelat de mantega. Ja vam veure que era molt famosa la mantega de Soria, ara sabem el perquè. La torrija estava brutal!

I per rematar tot aquest dinar ens vam pendre un parell de cafès, per cert, molt bons i és que per mi és molt important acabar un bon àpat amb un bon cafè.

Vam trobar un cambrer que era català, ens va fer molta gràcia, perquè ens va servir el pa (que per cert estava boníssim, d’aquells de molta molla i la crosta cruixent) i ens va servir amb català. Ell mateix ens va convidar a un parell de xupitos, un d’herbes i un altre de gingebre, boníssims!

El preu per persona orientatiu, ja que dependrà de la beguda que agafis i si es vol postre o no, és de 50 €.

Molt recomanable, està a la guia Michelin del 2017, així que si passeu per Soria no us perdeu aquest gran restaurant on gaudireu moltíssim!!!!