POCAVERGONYA BISTRÓ

A la preciosa ciutat de Girona hi trobem un nou restaurant. Han obert fa uns mesos, el Pocavergonya Bistró. Un restaurant desenfadat per anar a dinar i/o sopar, amb amics, amb família o amb la parella. Un restaurant on l’ideal és compartir els plats.

El cap de cuina i “pocavergonya” suprem és el xef Sito Manzano. Vaig tindre el plaer d’anar al restaurant on treballava, el Nu, i em va captivar. En Sito és un  badaloní de naixement i gironí d’adopció. Té uns bons estudis d’hosteleria i ha treballant amb grans xefs, com en Ferran Adrià o l’últim en Pere Massana, del restaurant Massana amb una estrella michelín.

La carta és curta amb productes de proximitat, frescos, que són una delicia a la boca. Cuina mediterrània amb tocs asiàtics, o sigui cuina de fusió, continua amb la línea del restaurant Nu.

No us podeu perdre el tàrtar de tonyina.

Tenen un plat tant bo com l’esparracat de patata, ou poché i torta de Casar.

Unes sardines marinades, oliva verda del gordal i sorbet de taronja, qui diu que les fruites no combinen amb el peix?

O un pop amb patata, sobrassada i pebre de la Vega. Un plat senzill però si el pop no és frec o no està ben cuit aquest plat se’n va a norris.

Però un dels plats que em va captivar fou aquest, un morro de bacallà amb espinacs, butifarra negre i menta, no us el perdeu, la combinació és tremenda!

Pels amants de la carn us recomano la tagliatta de bou gallec amb patates rosses, només cal veure la foto, una delícia!

En quant a vins vam triar ètnic de D.O. Montsant del celler Masroig. Vi negre d’un color cirera negra, En nas és intens, olor  a melmelada de fruita negra. Sembla fort però quan el proves és molt agradable i fresc. La fruita fresca es manté a la boca.

El servei ens va agradar, són gent jove molt trempada, amable i sempre amb un somriure a la boca. Tenen cura de que no ens falti de res però tampoc són empalagosos.

Finalment els postres, la carta és curta, tenen 5 o 6 postres però em van vindre de gust provar-ne uns quants, sobretot el mató amb maduixes. Postres excel.lents i molt bens presentats.

Però també vam tastar un cheesecake i un tiramisú.

Em feia molta il.lusió anar al Pocavergonya Bistró i no em va decepcionar, un producte de molt bona qualitat i una execució excel.lent. De moment les cartes (físiques) ja les van canviar, ara la carta té més bona presentació i segur que aniran afegint plats per poder-nos deleitar.

 

Preu per persona: entre uns 45-50 €.

 

 

 

 

 




RESTAURANT CAL GALL (SANT FELIU DE BOADA) Girona

A Sant Feliu de Boada, un petit poble de l’Empordà vam fer un descobriment gràcies al programa Joc de Cartes de TV3. En el programa vaig veure que aquell restaurant era diferent pel tipus de cuina. Per mi va ser el clar guanyador encara que no fou així.

Cal Gall és un restaurant familiar, el fill, l’Adrià, és el xef i la mare i el seu company (recomana els vins i caves) están a sala. Segons l’Adrià defineix la seva cuina com a Glocal, fan servir productes de la terra, frescos i de proximitat, però donant-li el seu toc personal . Per mi és una cuina de fusió on han apostat fort perquè la gent d’aquestes contrades provin nous sabors.

No és la primera vegada que el visitem i com que ens va encantar i vam portar la família.

De primer ens vam demanar uns entrants:

Anxoves de l’Escala amb gelea de vermouth i raïm

Les anxoves estàven perfectament desalades, sense espines que és d’agraïr.

 

Croquetes de rostit amb sala Perigordine i anguila fumada

Les croquetes, crec que són una de les millors que he provat mai, gens tupides i una mica líquides que se’t desfeien a la boca, la combinació amb la tòfona era molt bona.

 

Calamars a l’andalusa amb maionesa cítrica, finger lime i 5 espècies xineses.

Els calamars eren estratosfèrics, es notava que eren frescos i el seu arrebossat era cruixent, com ha de ser!

 

Ostra Guillardeau nº2 en salsa coreana

L’ostra va ser un vist i no vist. Per poder-vos explicar el que vaig sentir n’hauria d’haver menjat unes quantes més. Normalment em menjo l’ostra al natural, notes el gust al 100% però fa unes setmanes que em dedico a menjar ostres cuinades de diferents maneres, i m’agraden!. Aquesta té un toc picantot al final boníssim però gens desagradable ni persistent.

Després van arribar els segons.

Bacallà Mexi-català amb mole verd d’espinacs, crema de pinyó i panses amb vi ranci.

Un llom de bacallà com déu mana amb el punt perfecte de cocció.

Paella de marisc.

Xai de ramat, una espatlla de xai cuita a baixa temperatura amb curry d’espardenyes, crumble de garam masala i cremós de menjar blanc. Molt gustós i tendre.

Moll de l’os amb cocotxes de bacallà al pil-pil arrebossades, aquest plat inicialment portava ceps crus però no en tenien, llàstima! aquesta combinació estava boníssima, mireu la foto…

El vi que vam pendre és el Pur de + Oller, un vi de D.O. L’Empordà amb syrah, garnatxa i cabernet sauvignon. És un vi sabrós i afruitat amb notes de fruita vermella i notes especiades.

Finalment els postres.

Pastís de formatge al vapor amb crumble d’espècies, aranyons picants i gelat de llet de cabra i recuit de drap de la Fonteta amb mel i nous (apart).

Els postres els vam acompanyar amb el Cava Claverol blanc de negres de Sumarroca, un gran reserva.

Cal Gall és un restaurant per anar amb la parella, la família o els amics. Lo millor el servei, t’aconsellen amb els vins i caves . Són molt atents i sempre t’ofereixen quan has acabat de dinar un “xupito”. Haig de confesar que em va captivar el de meloncello.

Després del cafè, que per cert és de bona qualitat, un petit four també cortesia de la casa. En resum, un restaurant amb una bona carta que el suplementa amb les suggerències del dia. Si tenen peix fresc del dia, et porten una plata amb el peix perquè el vegis.  Bona carta de vins i caves amb preus ajustats. La qualitat del producte és excel.lent, val la penar anar-hi!!!

 

Preu mig per persona: 50 € (comptant amb vi,cava, 4 ampolles d’aigua i postres…),

 

 




RESTAURANTE RAICES FOOD & DRINK

Passejant perl Passeig Marítim de Castelldefels, on esta plagat de restaurants, vam topar amb Raíces Food & Drink.

Un restaurant que ho porta una jove parella. Ell, xef argentí, amb un bon currículum aquí a Catalunya, com Mas del Torrent, Hotel Juan Carlos I i l’AC Gavà Mar. Ella catalana, és la relacions públiques del restaurant, per cert, per no haver-ho fet mai crec  que té molt bona mà esquerra.

El restaurant és molt agradable, el menjador interior és de tonalitats blaves on crea una atmòsfera ideal per agafar la carta i deixar-te emportar. La terrassa és més informal, estil hawaià, relaxant…

És un restaurant totalment diferent a la oferta que ens ofereix el passeig marítim de Castelldefels, una cuina de fusió on la qualitat del producte és el que premia.

La carta no és gaire llarga, però per haver començat fa un parell de mesos està molt bé. Vam agafar uns entrants:

Choribao amb maionesa de chimichurri

S’ha posat molt de moda els baos, es poden menjar des de un xoriç, que és aquest cas, fins a un cebiche de gambes. Aquest pa és tremendament bo, està plegat com si fos un llibre i cuit al vapor amb una vaporera de bambú. Haig de dir que aquest entrant era molt gustos i alhora la maionesa de chimichurri li donava una suavitat al paladar.

Ensaladilla rusa amb llagosta i anet

Burrata, sopa de tomàquet i algues

Una reversió de la clàssica ensaladilla. Molt gustosa.  Mentres que la burrata és un plat molt refrescant on la protagonista, la burrata, era de molt bona qualitat. Lo millor és agafar-ho tot amb el cruixent d’alga.

Croquetes de morcilla

Pedrers amb salsa Cumberland

Jo no era partidària d’agafar aquest entrant ja que els menuts no m’agraden, però el meu marit li feia molta il.lusió. Els vaig tastar i tot el que pensava dels pedrers se’n van anar a fer punyetes, eren espectacular. No tenien gens de gust a estòmac, aquella fortor que té i és que segons em van dir el tenien tot un dia en aigua. Aquesta salsa densa que queda ben napat al pedrer fa que vulguis repetir.

 

Ceviche de llagostins amb escuma de coco

No podia faltar a taula un ceviche, estava al punt, és un plat fàcil de preparar però si els llagostins no són de bona qualitat pot ser un desastre.

per acabar amb els entrants em va cridar l’atenció aquest plat.

Foie tebi, ou, pasta fullada i salsa de vi

Un espectacle al paladar on el foie es fonia a la boca, amb l’ou i la pasta de full deixant un bon gust de la salsa de vi. Amb aquest plat ens vam acabar la meitat del pa i la resta ens el vam acabar amb el melós de vedella i salsa de vi negre.

La única pega que tenía aquest melós era una mica de tendrum que tenia, jo crec que no li van tallar bé aquest tros, ja que tenía una part molt melosa i una part no tant.

Entre els 5 postres que hi ha a la carta, ens vam inclinar pel cheese cake de maracuyá i el meló, ginebra, cítrics i tònica.

Un bon final per acabar aquest àpat. Haig de comentar com a bona cafetera que el cafè és excepcional.

Amb tot això ho vam maridar amb un Pago de los Capellanes, un clàssic Ribera del Duero, molt suau a la boca, tocs balsàmics i elegant.

El servei molt correcte, és un equip jove.

El restaurant aposta per clients tant joves com no, clients que saben apreciar un bon producte.

Crec que aquest restaurant empendrà el vol molt aviat i és que la passió i l’amor que li posa en Gastón, el xef, per la cuina i per donar un bon producte i per presentar-ho al client és fantàstic.

Preu mig per persona  35 €.




BARDENI MEATBAR (BARCELONA)

Com molt bé posen a la seva pàgina web, el Bardeni, no és un restaurant, és un bar de carns….Al bell mig de tot el bullici del guiris que venen a visitar la Sagrada Família, ens trobem aquest local informal amb una alta qualitat del producte, on no s’admeten reserves.

Quan hi vam anar no tenien taula, però el cambrer ens va dir que anéssim al bar del davant a pendre quelcom i que vindria a buscar-nos en 20 minuts. Efectivament!

Tenen una carta correcte, no gaires plats, amb uns entrants per compartir, de fet tot és per compartir. La selecció especial de carns és una delícia, sobretot si abans vas al bany i veus aquella nevera amb les carns curades exposades. La boca se’t fa aigua mentre contemples els dibuixos animats que hi han pintats a les parets. Et transporten a la infantesa amb l’Arale, el Son Goku, Follet Tortuga…

Els suggeriments del dia en els trobem a la paret.

Vam començar amb uns ous de pagès amb sobrassada  i unes carxofes amb formatge parmesà.

Un steak tàrtar, aquest plat era obligatori agafar-lo, d’Angus Beef, de filet i picanya, la picanya és la part posterior de l’espatlla, tallat amb ganivet, dels millors steaks que he menjat. Com es pot veure a la foto té un color preciós. Molt ben macerat.

També vam provar el filet de vaca Charelois i salsa de cafè París.

Aquesta carn està considerada com una de les millors races productores de carn a França.

I finalment, la costella D’Angus Premium, cuinada en 2 coccions. Aquest plat ens el va recomanar el cambrer. Estava perfectament cuinada. la carn es desprenia de l’ós. Era molt gustosa.

Tot això ho vam maridar amb un Montsant del 2015, l’Alleu Vinyes Velles, un vi amb una bona intensitat, aromes a fruita negra i tocs balsàmics. Un vi que combina perfectament amb el que vam menjar.

 

No podien fallar les psotres així que vam agafar un tiramisú, una torrada de Sta Teresa i crema catalana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Postres artesanals i gens empalagosos.

Vam estar molt còmodes, el servei molt maco i molt eficient.

Un lloc per repetir, una i més d’una vegada perquè la qualitat dels productes és excel.lent i ben executats, per en xef Dani Lechuga (cuiner de l’any 2011) i els seus fidels cuiners Victor i Jorge.

Preu mig per persona: 40 €

 




RESTAURANT MÍTIC

 

El restaurant Mític es troba dins l’Hotel Puigfrancó, situat a les afores de Camprodon, al bell mig de la muntanya.

Volíem passar un cap d’any inoblidable i després de buscar hotels amb restaurants que per cap d’any fessin menú degustació vam trobar aquest restaurant, modern, on només fa 3 anys que està obert, el 2017 ja estaven a la guia Michelín i aquest  any els hi han tornat a donar.

Em va impresionar la taula tan ben parada amb una llar de foc, llàstima que no feia gens de fred. El menú degustació constava de 7 plats, dos postres i raïm.

Vam començar amb unes escopinyes amb poma verda

Entrant fred. La poma verda era un granissat de poma.

La combinació de l’escopinya i el granissat era refrescant i lleuger. Encara que fos a ple hivern no se’t feia gens fred, era refrescant.

Ostra

Per mi va ser el plat estrella, apassionada de les ostres em va encantar i més quan veig que tots els altres comensals feien cua per donar-me-la….

La salsa que portava feia que no es perdés el gust de l’ostra. Per cert ostra del Delta de l’Ebre, carnosa i molt gustosa.

Foie caramel.litzat amb textures de fruites

La combinació del foie amb les fruites era genial. Un dels millors plats. A més el foie el fan ells, us ho podeu imaginar com estava de bo!!!

Embolcall de carbassó amb còctel de llamàntol

Poca cosa us puc dir d’aquest plat, el caneló estava perfectament executat.

Suau, gustós i amb ganes de que vingués el següent plat.

Pad thai de guatlla, gingebre i verdures

Aquest va ser el més fluix al meu gust, la guatlla estava perfectament cuinada, però la combinació no em va fer el pes del tot, potser no el trobava gaire acord amb la resta de plats. Ara, estava molt bo!

Llobarro a baixa temperatura amb cremes de colors i oli de fum

I és que el peix a baixa temperatura és boníssim perquè no perd el seu gust, el llobarro estava perfectament cuit, amb el gust fumadet de l’oli i les cremes. Gran plat.

Garrinet de Segòvia

Cal anar a Segòvia a menjar un bon garrinet? jo ho tinc clar, No!

Aquest garrinet se’t desfeia a la boca i estava cruixent de fora. Una meravella!

Molt bon producte i perfectament executat.

Per últim va haver la degustació de postres que ho vam maridar amb una ampolla de Champagne Bolinger, tremendo!

El menú del petit de la casa va ser molt bo, unes croquetes casolanes, una llesca de pa de coca de vidre amb pernil de gla i aquest filet amb patates fregides. Molt gustós i tendre, un gran menú infantil!

Els vins amb els quals vam anar maridant nosaltres mateixos els plats van ser el Notenom i Origen, eren vins que combinaven molt be amb el que menjaves.

Un gran encert anar a aquest restaurant, la qualitat del producte és molt bo, és un restaurant molt jove però molt creatius i alhora volen que no es perdin els sabors dels productes. El servei molt amable, jove, ràpid, eficaç. Si passeu per aquelles contrades no us el perdeu, i de pas aneu a l’hotel Puigfrancó, un gran restaurant per tornar-hi a anar!!!!

El preu del menú degustació era de 150 per persona però si a la taula éreu 4 el preu era de 120 € per persona, el patufet crec que va pagar uns 50 € amb ampolla de cava Pinkie inclosa.

 

 




BORDA VELLA (ENCAMP)

Encamp és un petit poble del Principat.

Allà vam fer un gran descobriment. Borda Vella. És un petit restaurant de muntanya  on fan cuina nacional e internacional. Un restaurant amb encant tant per fer un dinar i/o sopar en família com romàntic.

Em va sobtar la carta, molt cuidada, de cuïr. Comences a llegir i arribes a la conclusió de que no saps què triar. Hi han combinacions tan genials com el carpaccio de gamba amb sorbet de te blanc i sals d’algues i yuzu. Els foies com el mi-cuit al vermut Carpano de Torí i compota de carbassa amb nous o un tataki de salmó amb litxi, pinya i raïm moscatell confitats en llet i oli de coco.

No va ser fàcil la tria però lo millor va ser quan va vindre el propietari per comentar-nos la carta, de fet en va explicar cada plat. Finalment vam haver de compartir plats per provar més coses.

Mentrestant ens van portar una coca amb botifarra negre que estava boníssima, la dolçor de la coca amb el gust de la botifarra era excel.lent.

De primer van triar un steak tàrtar que com a tastadora d’steaks és un dels millors steaks que he provat en ma vida, ara, em sobraven unes quantes llesques de pa, trobo que li treuen protagonisme a la carn.

Un carpaccio de vaca vella amb gelat de gerds, mireu el color que té el carpaccio, espectacular i la combinació de la carn amb el gelat de gerds fou deliciós, se’ns van fer curts els primers.

El menut es va menjar una hamburguesa Wagyu amb patates fregides i salsa brava, la carn tendrísima, un pèl massa fet pel gust del meu fill que ja li agrada poc feta, ens ho van preguntar però.  Les patates fregides estàven espectaculars i quan les barrejaves amb la salsa brava era tremendo.

De segón vam compartir una cua de bou a l’aroma lleuger de xocolata negre amb parmentier de patata i una espatlleta de xai al forn.

La cua de bou estava molt melosa, se’t desfeia, no calia ni tallar-la amb el ganivet. La salsa estava molt bona i molt gustosa.

 

I l’espatlleta de xai, la millor que he menjat, tant a Catalunya com a Espanya, que n’he menjat unes quantes!!!.

Finalment, les postres, aquests no els vam compartir, vam anar per lliure.

Una tarta Tatin  de pera amb gelat de pinyó real. T’has d’esperar 10  minuts, que ja t’ho posa a la carta però val la pena.

Un brownie de xocolata  que estava molt bó.

I pel petit de la casa un gelat de xocolata!

Ho vam acompanyar amb un ví de Jumilla, El Molar del 2015.

Vam escollir aquest vi negre perquè el meu marit sabia que durant la seva criança es va posar en un “fudre”.

Té color de cireres negres.

En nas, gran frescor amb matissos afruitats i balsàmics.

En boca, és fresc, gustós i entra molt bé.

Arribem al final, només dient que és un restaurant per tornar-hi,amb un servei correcte, gens empalagós, eficaç, un restaurant on els emplatats són fantàstics, les presentacions amb molt de gust, un restaurant  per tornar i  provar nous plats, per gaudir menjant i sobretot que quan pagues surt content.

El preu per persona és de 50-60 € depenent del vi que agafem i dels postres.

 

 




NU RESTAURANT

Al bell mig de Girona, trobem el restaurant Nu. Un restaurant modern dins del casc antic.

Quan vam entrar  ens va recordar a un restaurant japonès, ja que té una barra davant on es prepara el menjar i darrere unes taules.

Cuina de fusió y mediterrànea.

No tenen una carta extensa i això ens agrada hi han entrants freds i calents, peixos, carns formatges i postres.

Vaig veure que tenien un bon celler i quan vas al bany pots aprofitar per donar-hi un cop d’ull.

Vam triar un menú degustació amb maridatge.

De primer un cruixent de iuca i salsa “Espinaler” 

La iuca estava perfecte, molt cruixent i quan la barrejaves amb la salsa estava boníssima.   

A continuació galetes de formatge Sbrinz i orenga

 

 

 

 

 

 

 

Molt ben presentades dins la caixa, molt bon gust i sense ser empalagós

Vam poder tastar el sashimi de tonyina “bluefin” i soja.

Pel color de la tonyina es veia que era fresca, lo dolent és que en un segón se’n va anar cap a dins. La salsa de soja tendeix a ser forta però estava al punt.

Salmó semicurat, formatge Comté i blinis

Espectacular, el producte és de molta qualitat i què millor que menjar-lo sense manipular-lo.

Musclos gallecs amb un escabetx d’all cremat

Ens va encantar, molt gustosos. Els musclos no tenien barbes, detall important i la combinació amb l’escabetx de l’all cremat és fabulós.

Estàvem quasi a la meitat del menú i cada plat era un festival. De fet, vam fer apostes pel plat guanyador però no hi havia manera de posar-nos d’acord.

Continuem amb un foie gras a la sal, cookies i gelat de plàtan.

La combinació és genial el foie amb el seu gust potent amb les cookies i el gelat fa que es suavitzi i et refresqui tota la boca. La quenelle era perfecte.

Ou “poche”, crema de patata i sobrassada

Aquest és un “clàssic”, l’ou estava perfecte de cocció. La crema de patata molt suau i quan ho barrejaves tot no et predominava més un sabor que l’altre.

Llagostins en tempura i maionesa de curry

El curry m’agrada però justet, sinó m’embafa molt ja començant per l’olor. Aquella maionesa es podia menjar sola, per tant amb els llagostins li donaven un gust molt delicat sense avasallar el llagostí.

Vieires sobre parmentier de patata

Aquest era el segón “clàssic”. La vieira fresca, delicada i ben manipulada.

Carré de xai a la mostassa i gnocchis de patata

Ens van demanar com volíem el punt de la carn, un bon detall, no m’ho havien demanat mai menjant xai i em va agradar. El carré molt tendre i molt gustós, hi havia un fons molt potent que feia que no paressis de sucar-hi pa. I el vam deixar net!

A continuació venien dos postres.

Mochi de crema catalana i gelat de canyella, em vaig quedar molt frepada amb aquest postre, el mochi a la boca era molt suau, delicat i dolcet. Un postre excel.lent no, top!

Conguito

Després d’haver menjat conguitos tant a l’adolescència com ara gràcies al meu fill, aquest postre et transporta en aquells moments de juventut que sorties de l’escola i anàves a la botiga de xuxes i et compraves aquells conguitos de bossa taronja. Aquest postre és com si te l’estiguéssis menjant. Boníssim!

Pel menut vam agafar unes croquetes de pernil, suggerència de la cambrera. Croquetes amb aquella massa toveta i amb un bon pernil, només partint les croquetes es sentia l’olor del pernil.

De segón un magret d’ànec, reducció de porto i poma. No hi ha foto perquè el meu fill se’l va cruspir en un tres i no res. El punt de cocció perfecte, tendre i la poma estava brutal.

Referent al maridatge, els van encertar quasi tots. Vam començar per un blanc, Hermanos Lurton 2014, D.O. Rueda espectacular, un vi molt olorós i en boca molt afruitat, com ens agraden.

El següent va ser el Gessamí 2015, un blanc DO Penedès, aquest ja l’havíem begut vàries vegades i ens encanta, igual que l’anterior molt afruitat.

El tercer era un xarel.lo, silencis 2014 D.O. Penedès, molt diferent dels dos primers, correcte.

El quart Finca Espolla 2011 DO Empordà, un vi negre que s’hi adeia molt amb el carré, vi potent però alhora et deixava un gust a la gola fantàstic, fruites dolces i notes balsàmiques.

Per acabar amb els postres vam pendre un moscatell Mas Llunes D.O. Empordà, creiem que és un dels millors moscatells que hem provat. Cada glop a la boca semblava com si mengéssim raïm.

Conclouré dient que és un restaurant perfecte, on la qualitat del producte és excel.lent. En quant al servei haig de dir que és excel.lent, gent jove amb gran profesionalitat, es notava que l’ambient de l’equip és molt bó i tot això repercuteix en el plat i en el servei.

Un restaurant per tornar-hi, una i més vegades.

M’heu de disculpar per les fotos que no hi han dels plats però he tingut un problema amb el telèfon, haurem de tornar??

El menú degustació és 59.75 p.p el maridatge 24.75 p.p.




EL CELLER DE L’ARBOCET a Vilanova d’Escornalbou

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al terme de l’Arbocet, a Vilanova d’Escornalbou (Tarragona) hi ha una masia pairal que data del 1979. Aquest restaurant antigament havia estat un celler, ara és una petita masia on la brasa hi juga un paper esencial amb els seus plats.

La Silvia, la propietària que està a la cuina juntament amb el seu fill que és el xef fan un duet fantàstic. A la sala, hi trobem les dues filles. Un restaurant familiar, com a mi m’agrada!!!

Quan vam entrar em va impresionar tot de pedra, molt bufó amb no gaires taules, les justes per fer un servei excel.lent i amb una llum tènue.

De seguida van portar unes patates fregides d’aperitiu, la cosa prometia estaven delicioses.

Vam començar amb uns canelons pel menut de la casa….

La presentació era fantàstica, amb una bona beixamel, la pasta estava perfectament cuita i el rostit era boníssim, gustós i melós.

Nosaltres ens vam demanar una coca de butifarra

Estava tremenda, producte excel.lent i de molt bona qualitat.

Unes torrades amb anxoves am pa de vidre

El pa estava boníssim. Vaig agafar aquest plat perquè en molts restaurants les anxoves són de qualitat molt baixa. Estaven perfectament dessalades,  gustoses, carnoses i sense espines.

De segon un bacallà a la brasa amb crema d’all.

 

 

A la carta és l’únic peix que tenien, així que vaig decidir provar-lo. Perfecte. Un bon llom, perfectament dessalat.

També vam agafar un plat de carn, uns medallons amb salsa de pebre.

Boníssims, la carn molt tendre i molt gustosa. Les verdures cuites al seu punt.

No va haver-hi postres malgrat n’hi havien un parell de molt interessants a la carta però el nostre estómac deia prou. Això sí, un cafè i ens van convidar a un “xupito” que quasi m’emporto l’ampolla!.

Presentació de plats molt ben feta, és un restaurant de cuina catalana de tota la vida però li donen la volta donant-li  un toc modern.

El servei molt correcte, sempre atentes a que no ens faltés de res però sense excedir-se, molt important per nosaltres.

Restaurant on el producte i la qualitat són excel.lents. Un lloc per anar a dinar, a sopar o a celebrar quelcom.

Preu per persona: Entre40-45€.

 

 

 




RESTAURANT MARC BLAU (Barcelona)

Feia molt de temps que volia anar al restaurant Marc Blau i finalment vaig trobar el moment, va ser inesperat, sense pensar-ho. Era un dilluns, aquell dia Bon Preu feia una festa a la fàbrica de cervesa DAMM i donava els premis als finalistes. Nosaltres estàvem entre ells. Com que no vam guanyar res, vaig decidir anar a celebrar-ho i de seguida em va vindre al cap el Marc Blau. Estàvem bastant lluny però amb l’autobús vam arribar en un tres i no res.

Aquell dia vam ser nosaltres i una taula al carrer. El menjador és gran amb una llum tènue, el vaig trobar una mica fosc pel meu gust, taules grans i cadires confortables.

La carta està dividida en 7 apartats; els clàssics, els crus, de l’hort, del mar, les carns, els formatges i temptacions.

Tenen una bona carta de vins.

Com he dit abans era dilluns hi havien unes quants productes que no hi eren, no vaig poder menjar les vieires que tant em venien de gust ni els peus de porc desossats amb salsa de ceps i romaní.

El petit de la casa ho tenia molt clar, un melós de cabrit.

Tal i com diu l’anunciat melós, era pura mel. Molt gustós.

Nosaltres vam agafar per unanimitat un steak tàrtar  amb cremós de mostassa.

Haig de dir que estava al punt de sal, espècies, salsa, estava perfecte, barrejar les llesques de pa que mai ho faig amb l’steak i el gelat era brutal.

De segon vam demanar una cua de bou

Deliciosa, quasi no calia fer servir el ganivet de lo melosa que estava. Amb aquesta salsa de rostit que et convidava a sucar pa.

I un pop a la pedra amb cremós de patata

Estava bo, el pop estava al punt, no era un plat per tirar-hi coets potser perquè ja l’hem fet tantes vegades…

Vam beure un Fredi Torres, un vi del Montsant, correcte per aquest sopar, un vi fresc on predominen les notes de fruites vermelles.

Per postres em vaig demanar una torrada de Santa Teresa amb gelat d’avellanes espectacular! mireu, mireu…

En definitiva, un restaurant per anar amb amics, família o fins i tot amb la parella

La presentació és molt bona i el servei és molt correcte.

El preu mitjà per persona és d’uns 50 € aproximadament.

Marc Blau

c/ Londres, 89

Barcelona

934193032




RESTAURANTE LAS TERMAS (Astorga)

En el mes de maig vam visitar Astorga. Ens va encantar el centre de la ciutat amb aquella catedral tan majestuosa.

Vam estar mirant llocs per menjar i ens vam decantar per Las Termas, un restaurant amb especialitat en “cocido maragato”.

Un restaurant rústic de fusta, molt agradable a la vista.

Ens van vindre la cap de sala, una noia molt simpàtica, ens va comentar que eren especialistes amb “cocina maragato”, no teníem ni idea de què era. Ens ho va explicar.

De primer dotze tipus diferents de la carn de porc, orella, morro, cansalada, xoriç,etc…la carn estava espectacular!

Haig de dir que aquest plat és per una persona, ja que jo em vaig decidir per algo més “light”.

I es que no em venia de gust menjar tant i vaig pensar doncs mira agafa un pastís de llagostins, però la noia de la sala em va dir que tenia un pastís d’anxoves i faria meitat i meitat, això és el resultat.

Haig de dir que n’hi havien dos talls de cada, i quan me’n vaig recordar de fer la foto ja me’ls havia cruspit. Estàven boníssims, amb una bona textura i un gust a anxoves i llagostins molt bons.

No vam triar vi aquell dia, crec que anàvem massa saturats i vam pendre unes cervesetes.

A continuació, va vindre la segona part del maragato, crec que és la més feixuga de totes…

brutal, la veritat és que ho vaig provar i els cigrons eren boníssims. Aquí hi havia col, patata i cigrons, una ració. El meu marit com un campió s’ho va acabar tot. Encara li volien posar més…..

El meu segón era molt potent, em vaig demanar una olleta de morro i orella.

Estava boníssim, a més el suquet era axoriçat.

Vam fer una bona tría però jo vaig acabar plena.

El maragato continuava, faltava l’últim plat!

Van portar una sopera amb el caldo, que no n’hi havia un plat sinó 3 i podies repetir si volies. Amb tota aquella carn que s’havia menjat està clar que el caldo havia de ser bo per nassos.

Com us podeu imaginar  no vam menjar postres, no ens hi cabia res més, així que vam demanar uns cafès.

Abans però ens van donar un digestiu de la casa…

i finalment els cafès. Va ser la nota negativa, havíem menjat molt bé, molt bon producte i el cafè era d’olla. Bé, es molt típic d’aquella zona i d’algunes parts de Galícia. El cafè no és de màquina sinó ho fan amb una olla amb aigua i te la serveixen en una espècie de tetera. La veritat és que no val res perquè és molt aigualit.

Las Termas és un restaurant per gaudir menjant. El servei és molt bó. És un restaurant familiar on l’amo és el pare i una de les filles és la cap de sala. Si passeu per Astorga val la pena anar-hi.

El preu mig per persona és de 50 €.