CARPACCIO DE CEPS AMB VINAGRETA ORIENTAL I FESTUCS

Ja portem unes setmanes veint als mercats i a les botigues de verdures i fruites bolets, com, rovellons, ceps, camagrocs, rossinyols, reig, etc…tenim una gran varietat de bolets a Catalunya. Avui he escollit aquesta varietat, el cep, dit també sureny o cigró. Farem una combinació de cuita catalana-oriental, cuina de fusió com se’n diu!

Ingredients per a 2 persones:

2 ceps

Festucs

Per fer la vinagreta:

Oli

Sal

Pebre negre

Salsa Sriracha

Salsa de soja Kikkoman

Salsa perrins

Preparació:

Primer netejarem els ceps amb molt de compte, amb un paper de cuina i aigua. Un cop els tinguem nets, els laminarem.

Farem la vinagreta, posant unes gotes de cada ingredient, amb un bon raig d’oli, la sal i pebre negre recent mòlt. Ho batrem ben fort perquè ens quedi lligada la vinagreta. Anirem provant perquè no ens surti ni sosa ni picant.

Agafarem els festucs i els tallarem amb el ganivet a daus petits, molts se us trencaran, no passa res.

Emplatarem, posem el carpaccio de ceps, al damunt la vinagreta i uns quants festucs.




ESPONJA DE TOMÀQUET AMB ALFÀBREGA I SOPA DE MOZZARELLA.

Aquesta recepta la vaig treure del blog de fresa y pimienta, una recepta on es necessita el sifó per poder fer l’esponja però és molt fàcil de fer i a la gent els hi sorprèn moltíssim. L’ingredient on potser pot costar més trobar és la pasta de tomàquet, la trobareu al supermercat del Corte Inglés o sinó a Casa Ametller, aquestes són les que he vist, segur que hi han més supermercats que el tenen.

Ingredients:

15 gr de farina

2 cullerades de pasta de tomàquet (Mutti)

1/2 culleradeta de llevat en pols

3 ous

un mica de sucre

Fulles d’alfàbrega

Mozzarella

200 ml de nata líquida

1 mica de sal

2 càrregues de N20

Preparació:

Primer de tot haurem de preparar l’esponja de tomàquet ja que l’haurem de posar en un sifó i tindre-ho un parell d’hores reposant a la nevera.

En un bol hi posem la farina, el sucre, la sal, 3 ous, llevat en pols i la pasta de tomàquet. Ho triturem amb un minipimer, ho colem i ho posem en un sifó. Posem dos càrregues de N20, ho sacsegem i ho deixem a la nevera durant dues hores.

A continuació en un bol hi posem la nata, la mozzarella tallada a 4 trossos i una miqueta de sal. Ho triturem a màxima velocitat i ho guardem a la nevera.

Dues hores després, fem les esponges. Primer de tot agafarem uns gots de plàstic i farem uns talls a la base del gots.

Omplim els gots amb la barreja, una mica més de la meitat ja que amb el microones ens creixerà i podria sortir. Ho posem al microones durant 40 segons a màxima potència. Traurem els gots i els posarem de cap per avall.

Un cop els haguem tret del got de plàstic, amb la punta del ganivet, tallarem ben petit unes fulles d’alfàbrega i les anirem posant en els forats de l’esponja.

Montarem el plat, posem l’esponja en el centre i finalment posarem la crema freda de mozzarella, amb una mica de sal maldon.

Font: Fresa y Pimienta




COCA DE SARDINES FUMADES, PEBROTS DEL PADRÓN I OLIVES DE KALAMATA

Vaig veure el programa de’n Marc Ribas, cuines de TV3 i em vaig quedar amb la boca oberta, un entrant o un primer, com preferiu, em va encantar la combinació de la sardina fumada amb els pebrots del padró i les olives, bonísimes, però per mi el més complicat era que em quedés bé la massa, ja que de vegades és complicat, però va sortir a la primera.

Ingredients per a 4-5 persones:

250 gr de farina

5 gr de llevat

200 gr d’aigua mineral

Una mica de sal

Sardines fumades

Olives de Kalamata

Pebrots del padrón

1 cullerada de polpa de nyora

1 tomàquet gran

1 ceba gran

AOVE

Preparació:

En un bol fem la massa amb les mans, amb la farina, la sal i el llevat fresc.

Li donem forma de volcà i ho barregem amb 200 gr d’aigua mineral, una miqueta d’oli i l’oli que porten les sardines fumades, així li donem més gust a la massa. Ho amassem. Una vegada ho tinguem i afegim la polpa de la nyora i ho treballem fins que quedi tot integrat. Ho deixem reposar 40 minuts tapat amb un drap.

Netejarem els pebrots, traurem la cua i amb unes pinces traiem les llavors amb molt de compte de que no es trenqui el pebrot. Els posarem en una paella amb oli i els saltejarem lleugerament. No ens interessa que quedin molt fets, ja que després els posem al forn i se’ns cremarien. Posem sal i els retirem.

A la mateixa paella posem la ceba i el tomàquet tallat a rondanxes ben fines. Ho anem cuinant poc a poc, com si estiguéssim confitant-ho, amb poc oli i a foc lent.

Muntem la coca, per això ens hem de mullar els dits amb oli, ja que aquesta massa és molt enganxosa. Posem un paper de forn i estirem la massa. Posarem a la base el tomàquet i la ceba. A sobre els pebrots del padrón i ho posem al forn durant uns 15 minuts a 200º.

A continuació traurem els óssos de les olives de Kalamata, amb les pinces anem repassant l’ós i ho traiem, també podem fer un tall de dalt a baix amb un ganivet i traiem l’ós. Intentem que quedin senceres o les tallem per la meitat.

Traiem la coca del forn, li posem damunt les sardines i les olives i un raig d’oli d’oliva.

Font: Cuines de TV3




CASA TEVA RESTAURANT (St. Feliu de Guixols)

Gran descobriment d’aquest restaurant gràcies a un gran gastrònom com és en Jordi Perich.

El restaurant Casa Teva està situat al centre de Sant Feliu de Guíxols, a primera fila. Té unes vistes fantàstiques a la platja. És un lloc molt acollidor amb una molt bona terrassa.

Haig de dir que el servei és molt atent, m’agrada que siguin oberts i gens estirats.

A primera vista veus un parament molt bonic, uns coberts diferents i uns plats que et criden l’atenció.

La carta diferent, es mira pel codi QR, potser és degut al COVID, encara que hi ha la carta per la gent que ho vulgui.

M’agrada que el cambrer m’ensenyi el gènere. Va portar una plata d’escamalars, gambes de Palamós i uns petits musclos de la costa. Després va portar-ne una altre amb els peixos. Veure les escates del peix i aquells ulls que et reflectien em va donar un “subidón” brutal. Avui xal.lariem!!!

Suggerències de les que a mi m’agraden, no les típiques sinó de les que li dónen la volta, sempre amb producte de qualitat i de temporada.

Una ostra Guillardeau amb caviar de Beluga que treia el sentit . Haig de dir que és la millor que he menjat. Ben neta i al punt de frescor, suau, amb un gust de mar que t’embolcallava tota la boca, se’m va fer molt curt aquest moment.

Vàrem tastar els espàrrecs verds a la graella amb tòfona , un plat gustós on la tòfona predominava el plat. Val a dir que la tòfona és un producte car, molt car, però el que valia el plat i la quantitat de tòfona que n’hi havia valia la pena.

Unes tires de calamar que siguin magnífiques? no deixeu de provar les tires de calamar al curri i un toc de llima, espetarrant. El calamar fresquíssim, el rebosat gens empalagós i la combinació és sensacional.

Per finalitzar els entrants vam demanar ou 65º foie i brioche. Una meravella on la barreja del foie, l’ou i el brioche et dóna una cremositat a la boca sensacional.

El meu fill va menjar unes croquetes de rostit i aquest caneló d’ibèric amb tòfona i rosinyols, no puc explicar què tal era el caneló perquè va ser vist i no vist i les croquetes tampoc, però em temo que estàven molt bons, bé, jutjeu vosaltres mateixos….

De segón un arròs a la llauna amb pluma ibèrica i botifarra negra. Normalment quan volem menjar un arròs, mínim és per 2 persones, i la veritat, és un rotllo. Al Casa Teva, no. Són individuals. L’arròs molt gustós i estava al punt de cocció i la pluma ibèrica, rosadeta, com ha de ser. Gran presentació amb uns punts d’all-i-oli.

Finalment un sashimi de mero, només de pensar-hi en marejo, una gran presentació. No havia menjat mai meru cru i estava deliciós, juntament amb els allets fregits, rodanxes de bitxo i ceba tendre, amb una escuma de patata fumadamolt suau i un toc de salsa de soja. Una meravella.

Ho vam maridar amb un vi negre de la DO Empordà, Vi (o) ritme del mateix celler que dóna nom al vi. En nas a confitura de fruita negra, en boca molt agradable, suau, elegant que li va anar fantàsticament al dinar.

No sóc gaire de postres però em va xiflar l’escuma de mojito, suau, gens pesat i refrescant.

També vam tastar el formatge cremós, amb una presentació diferent.

Haig de dir que normalment els cafès són carísims i de baixa qualitat. Aquí al Casa Teva tenen un preu molt raonable i bó, és d’agraïr com a bona cafetera que sóc.

Les expectatives es van cumplir, el Casa Teva és un molt bon restaurant on la qualitat del producte és excel.lent, en Juan Arrua, el xef, sap transmetre aquesta màgia que la transporta de la cuina al plat.

Bones racions, ja ho heu vist, on la relació qualitat-preu és molt correcte.

Es pot anar per dinar o per sopar, però ara a l’estiu per fer un soparet a la terrassa trobo que és ideal. Per anar amb parella, amb la família o els amics.

El preu mig per persona, amb postres, ampolla de vi i cafès oscil.la entre els 65-70 €.

Val la pena fer-hi una visita, nosaltres repetirem!!!




CREMA DE CARXOFES AMB CURRI

Cada vegada a la nostre cuina anem introduint diferents espècies que fan que els nostres plats tinguin un sabor diferent. El curri en pols, que és l’ingredient que fem servir, és una barreja d’espècies típiques de la cuina hindú.

El curri té diversos usos a la cuina, per fer estofat de vedella o de pollastre, com a salsa per acompanyar carn, verdures i arròs i com a espècia per aromatitzar plats, com él el nostre cas.

Ingredients per a 6 persones:

4 carxofes del Prat

1 patata gran

2 pastanagues

1 tomàquet

1 ceba

2 grans d’all

1.5 l. de brou de pollastre

1 cullerada de curri en pols

llimona

julivert

oli d’oliva

sal

pebre negre

Preparació:

Primer de tot pelarem la ceba, les pastanagues i l’all i ho tallarem a daus ben petits.

En una cassola posarem un raig d’oli i tirem les verdures. Ho deixarem coure uns 10 minuts.

Tirem una cullereta de curri en pols i ho deixem coure un parell de minuts més.

Pelem la patata i la fem a daus. Partim el tomàquet, li traiem les llavors i el tallem a daus també. Ho posem a la cassola i ho salpebrem.

Posem el brou i ho deixem coure 20 minuts mig tapat.

En un bol posarem aigua fresca i un raig de llimona.

A continuació pelarem les carxofes. Les hem de deixar només amb el cor que és la part més tendre, les fulles que traiem no ens serviran per fer aquest plat. Les anem deixant dins el bol amb aigua i llimona perquè no se’ns oxidin. Si veieu que al cor té “pelusilla” traieu-la.

Quan hagi passat els 20 minuts ho passarem per la batedora perquè ens quedi una crema ben fina.

Laminarem ben fines les carxofes i les posarem a dins la crema. Ho farem coure uns 10 minuts més.

Finalment ho presentarem, posarem la crema, les carxofes i tallarem una mica de cibulet per donar-li color.

Font: cuina.cat




CAPIPOTA

Us haig de confesar que mai havia fet capipota o tripa, la meva mare que al cel sigui ho feia i era una delícia. Ara en mengem a casa els sogres que són iguals de bons que els de la mare, però l’altre dia em va donar per fer-ne a casa.

És un plat potent, amb una salsa potent, com a mi m’agraden però al combinar la menta i les piparres et dóna un gust a la boca refrescant sense treure el picantor del xoriç i la piparra. Vaig trobar aquest plat, brutal, mai millor dit!.

Ingredients:

1 kilo de cap i pota crua (millor que us la tallin)

500 gr de tomàquet sofregit

3,5 l d’aigua mineral

1 l de brou de carn o de pollastre

250 gr de xoriço picant

2 grans d’all

1 cullereta de pebre vermell dolç

1 cullereta de pebre vermell picant

10 piparres

1 bitxo fresc

1 fulla de llorer

100 ml de vi ranci

8-10 fulles de menta

pebre negre

oli d’oliva

Sal

Per la picada:

1 all escaldat

1 pressa de xocolata negra

10 ametlles

10 avellanes

fulles de llorer

Sal

Preparació:

Primer de tot posarem aigua en una olla i posarem el capipota i una fulla de llorer. Ho harem de tenir uns 20 minuts no més. Una vegada arrenqui el bull abaixarem el foc perquè es faci lentament.

En una cassola tirem un raig d’oli d’oliva i saltem els alls que hem aixafat sense pelar-los i el bitxo que l’haurem tallat a rondaxes i tretes les pepites.

5 minuts després aboquem el tomàquet ja sofregit i ho deixem que es cogui a foc baix durant 5 minuts més.

Un cop tinguem el capipota bullit, el colem i el passarem a la cassola del sofregit amb llorer.

Tallem a rodanxes el xoriço i l’afegim a la cassola, ho deixem coure 5 minuts més. El foc ha d’estar ben baix i anar remenant perquè no se’ns enganxi.

Aboquem 3/4 part del brou, la cullereta de pebre vermell dolç, el pebre vermell picant,el pebre negre i el vi ranci. Sacsegem la cassola i ho deixem coure 30 minuts, tapat, si veiem que es beu el suc posarem una mica més d’aigua mineral.

A continuació farem la picada, traurem el germinat dels alls que haurem escaldat. En una batedora elèctrica hi posem les ametlles, avellanes, els alls, la xocolata, el julivert, la sal i el brou restant.

Un cop hàgin passat els 30 minuts podrem afegir la picada a la cassola. Tapem, apaguem el foc i ho deixem reposar.

Finalment, piquem la menta i obrim les piparres per treure les llavors i la part blanca. Tallem les piparres a rodanxes i amb la menta ho afegim a la cassola.

Font: llibre Brutal de Marc Ribas




CREMA FREDA DE COCO, MANGO I GAMBES

Aquesta crema és ideal per aquests dies que ens estan fent. Ara ens costa més posar-nos a la cuina, tenim convidats i no tenim ganes de cuinar, així que us porto aquest entrant o primer fàcil i boníssim.

Lo més important d’aquest plat són les gambes. Han de ser ben fresques ja que només li donem un toc de planxa.

Ingredients per a 2 persones:

1 mango

4 gambes fresques

50 gr de llet de coco

100 ml d’aigua freda

Pebre negre mòlt

Grans de pebre rosa

Sal rosa ( o la que tingueu)

1 llima

Preparació:

Primer de tot separem els caps de les gambes i les pelem. Les salem i les posem a la planxa amb una mica d’oli, les marcarem lleugerament. No és bo coure-les gaire ja que s’assequen i perden tot el gust. Un cop ho tinguem les reservem a la nevera fins l’hora d’emplatar.

Pelarem un mango i el triturem amb un túrmix o minipimer. Afegim la llet de coco i una miqueta de pebre negre. Ho barregem bé i ho reservem a la nevera. Ha d’estar ben fresquet així que si ho deixeu una hora ja n’hi haurà prou.

Rentarem la llima, ja que només farem servir la pell. Ratllarem la  pell anant amb molt de compte en no ratllar la part blanca, això ens pot amargar el plat. Ho reservem.

Finalment muntarem el plat. A la base posarem la crema de mango i coco, al centre les gambes, una miqueta de sal i uns grans de pebre rosa, finalment una miqueta de llima per sobre.

Font: Fresa y Pimienta




TRIPES DE BACALLÀ A LA MADRILENYA

Fa poc que vaig tastar les tripes de bacallà i em vaig enamorar. Sabeu què són? doncs són la bufeta natatòria del bacallà, és un teixit dur que facilita que el bacallà floti a diferentes profunditats. Se’n diuen tripes ja que la seva textura és molt gelatinosa, com les de vedella. En les poden donar salades o desalades, en el meu cas ja estàven desalades. El que haurem de fer és treure aquest tel negre que hi ha perquè quedi lo més blanca possible. Hi ha molta gent que les escalda però jo trobo que es deixa a l’aigua gran part del gust de les tripes i la gelatina, per tant no les escaldarem, les farem tal qual. És un plat caldós, de cullera, però encara ho podem fer sobretot amb aquestes temperatures tan boges que tenim. És una recepta treta de los Hermanos Torres, amb dues estrelles michelín. Una recepta fàcil, gustosa, on predominen gustos molt diferents però alhora no és potent a la boca gràcies a unes gotes de llimona que hi tirarem i un parell de “piparres”.

Ingredients per a 4 persones

240 gr de tripa de bacallà

125 ml de brou d’au

120 gr de cigrons cuits

2 tomàquets en branca

30 gr de bolets de cultiu

25 gr de tirabecs

20 gr de cansalada curada

20 gr de xoriç fumat picant

1 ceba

4 piparres

1 all

1 fulla de lloré

1/2 cullereta de pebre vermell de la Vera.

Llimona

Oli

Sal

Preparació:

Com he dit abans, netejarem la tripa, traurem el tel negre perquè ens quedi lo més blanca possible i la tallarem a trossos. Veureu que us costa una mica, és normal, però amb un ganivet ben esmolat no tindreu cap problema.

Picarem una ceba i un all. Triturarem els tomàquets sencers tal qual sense bullir-los i colarem per treure restes de llavors i pells. Netejarem els bolets.

Tallarem la cansalada i el xoriç. Els tirabecs els tallarem a lo llarg.

En una cassola amb oli posarem la cansalada i el xoriç. Afegirem la ceba, l’all, el lloré i ho deixarem coure. Quan la ceba ja estigui transparent posarem el pebre vermell i el tomàquet i ho deixarem reduir.

Afegirem la tripa, els bolets en aquest cas vaig agafar Portobello, els tirabecs i els cigrons. A continuació afegim el caldo i ho deixem reduir. Mirem el punt de sal i si cal n’hi posem.

Finalment abans de servir, tirarem unes gotes de llimona.

Tallarem a rodanxes ben fines les piparres.

Ho emplatem i a sobre hi posem les piparres.

Font: Hermanos Torres




TÀRTAR DE TONYINA AMB MANGO

Aquest plat el vaig fer improvisat, ja que vaig anar a la peixateria i vaig trobar tonyina Balfegó. Costa una mica de que la peixatera tingui tonyina Balfegó però és que a 42 € el quilo costa vendre la tonyina però haig de dir que és increíble. Val la pena comprar-la i fer-la crua. En principi volia fer-ho amb alvocat però vaig veure el mango i vaig pensar que la combinació sería molt millor i no em vaig equivocar.

Ingredients per a 2 persones:

1 bon tall de tonyina Balfegó

Mig mango

2 chalotes o una ceba petita tendre

1 cullerada de mostassa a l’antiga

1 raig de llimona o llima

1 raig de soja

Gel picat

Pebre rosa

Ratlladura d’una taronja

Preparació:

El tàrtar és un plat que s’ha de preparar quasi al moment de servir-lo però podem anar a preparar tots els ingredients, el que diem la mise en place.

Agafarem les chalotes i les tallarem ben petites. Les reservem.

També tallarem a daus el mango, posarem una mica de ratlladura de taronja i uns quants granets de pebre rosa, li donaran un puntet molt bo.

En un bol posarem glaçons picats, a sobre un bol de vidre on posarem la tonyina.

El peixater ens haurà donat un tall de tonyina, així que farem tires amb la tonyina, excepte la part més marronosa que la traurem. A continuació farem daus, a mi m’agraden no gaire petits però tampoc molt grans, això al vostre gust. Un cop ho tinguem ho posarem dins d’un bol o plat que haurem de posar a sobre del gel perquè es conservi fresc.

Afegirem les chalotes, posarem una miqueta de llimona o llima i ho barregem. Afegim una cullerada de mostassa i ho barregem, finalment una mica de soja.

Ja podem emplatar, posarem una mica de mango i a sobre el tàrtar de tonyina.

 

 

 




CANELÓ DE PENSAMENTS, LLAMÀNTOL I CÍTRICS

 

Aquest fou el primer plat que vaig fer per l’aniversari del meu marit. És un plat amb pocs ingredients, fàcil de fer i sobretot boníssim. Ideal per festes, aniversaris, nadal, per sorprendre a la família i als amics.

L’únic problema que veig, i la veritat avui en dia ja no ho és, són aquestes oblees que vaig fer servir pel caneló, són transparents, així es poden veure els pensaments, les trobareu en qualsevol botiga de productes orientals.

Ingredients per a 2 persones:

4 oblees grans de paper d’arròs

Pètals de pensament

1 llamàntol fresc o congelat

1 porro

sucs de 2 taronges

Suc de mitja llima

50 ml de nata

1 culleradeta de xantana

Sal

Oli d’oliva

Pebre als 5 gustos

Coriandre picat

Preparació:
Pels qui han comprat el llamàntol fresc, posarem una olla amb aigua i sal. Un cop bulli tirem el llamàntol, el meu feia mig quilo, així que el vaig tindre uns 9 minuts bullint. Retirem.
Un cop estigui una mica fred li tallem el cap i el reservem, jo el vaig partir per la meitat i el vaig fer a la planxa, espectacular!.
Traurem la carn del cos del llamàntol i el reservem.
Agafarem un parell de taronges i la mitja llima, farem suc. Ho reservem.
Pelem el porro i ho piquem ben fi, ho posarem en una paella amb oli i ho fregirem a foc lent fins que estigui cuit, afegirem el suc de taronja i llima i ho deixarem a foc suau que redueixi, ben bé fins la meitat.
Afegirem la nata, deixem que bulli i ho retirem del foc. Rectifiquem de sal.
Posem la xantana i ho anirem barrejant amb les varilles de metall, quan ho tinguem tot ben barrejat passarem la crema per la batedora i així s’espesseix més.
Agafarem la carn del llamàntol i el tallarem a daus petits, ho saltejarem lleugerament en una paella. Li afegim la crema i una miqueta de coriandre picat, ho barregem bé  i ho deixem refredar a la paella.
Aquestes oblees s’han de posar a dins d’un bol d’aigua freda uns 15-20 segons, així s’estovaran i podrem manipular-les. Les posarem sobre un paper de cuina absorbent estirades.
Tallarem les puntes perquè ens quedi rectangular, en forma de caneló. Posem una miqueta d’oli a on estiguem treballant i posem les làmines a sobre. Posem els pensaments on la part bonica del pètal anirà enganxada a la làmina, així quan enrotllem els canelons podrem veure els pètals. Podem fer combinacions de colors.
Escalfarem una miqueta la crema i amb una cullera anirem omplin els canelons sobre els pètals, posem una bona quantitat, els enrotllem i els col.loquem al plat on els presentarem.
Finalment hi posarem el pebre i una mica d’oli d’oliva per sobre.
Font: Bavettte