La Cuina de la Nnnina

DVNUM

Al bell mig d’una de les ciutats més encisadores de Catalunya, Girona, hi trobem el restaurant Dvnum.

És un restaurant de visita obligada pels amants de la cuina creativa. El Dvnum és un lloc on només sentar-te a taula ja et preparen per fer-te gaudir d’un àpat, que, segons quin menú tries t’hi pots estar ben bé 4 hores sense parar.

Per mi és el número 1 dels restaurants que he provat i no m’agrada repetir però cada cop que hi vaig tinc una il.lusió i unes ganes boges de veure què ens prepara el xef Jordi Rollán.

Haig de dir que desde que hi és en Jordi, la cuina del Dvnum ha fet un gir de 180º.

Producte de temporada, plats innovadors i podríem dir que atrevits. Haig de recalcar que la presentació dels plats és meravellosa.

Capitanejant el Dvnum hi trobem en Joan Morillo, propietari, director de sala i somelier junt amb la seva dona Laura Tejero. En Joan és un crack com a cap de sala, et va explicant els plats amb tot detall i ens va comentar que en el maridatge dels menús, feien una selecció molt acurada, triant el vi que s’hi escau millor pel producte que menges. És una tasca molt complicada però cada vegada que hi anem ens sorprenen!.

En aquests moments estan d’obres, així que recordarem aquell restaurant amb una sala clàssica, cadires majestuoses i carta trencadora.

La primera vegada que hi vam anar em va sobtar molt, vaig pensar que seria un restaurant “normal”, cuina de mercat i un pèl caret pel luxe que hi desprenia, però quan vaig veure els plats, vaig pensar, ostres quin nivell!

La carta és correcte, no masses plats, un menú diari per 45 € i un parell de menús degustació. El primer és el curt amb 10 elaboracions per 70 € i el segón és el llarg amb 13 elaboracions per 90 €. Es pot fer maridatge amb els menús degustació, jo ho aconsello. Els vins que tenen són de petits cellers no gaire coneguts i molt interessants.

El servei és molt amable i proper com és en Joan, una de les coses que ens agrada del Dvnum és que no són gens estirats i és d’agraïr.

Amb aquestes fotos que us avanço fem un passeig per un menú degustació d’estrella michelín, encara que de moment no la tenen.

Menjar-se l’all

Aquí tenim 3 tipus d’alls diferents amb unes textures brutals, d’esquerra a dreta trobem all negre, all tendre i un all blanc.

Nap amb moll de l’ós i tòfona
cap de lluç amb el seu pil-pil i pèsols llàgrima

Aquest plat és per fer-hi una menció, abans de servir-te’l et porten el cap de lluç i t’expliquen que és el que faran, impressiona veure el cap de lluç però tens unes ganes brutals de que et serveixin el plat. Per mi fou un dels millors.

La nostre llebre a la Royale

L’altre millor plat fou la llebre. Ja sabem que la llebre té una carn forta, té un gust molt potent ja que a part dels menuts i la sang porta vi negre, vi dolç, foie, tòfona…aquesta no sé què portava, la veritat, la carn era tendre, semblava que mengessis una hamburguesa de llebre, gens forta, la millor llebre a la Royale que he menjat.

Llaminadures: records d’infància

Finalitzem amb tres postres, un d’ells aquestes llaminadures. Postres molt planers després de tastar 5 petites elaboracions, 10 entrants i 3 postres.

En definitiva, un restaurant top de Girona i de Catalunya que val la pena anar-hi.

image_pdfimage_print
Facebook
Twitter
Pinterest
Pinterest
Instagram

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *