BORDA VELLA (ENCAMP)

Encamp és un petit poble del Principat.

Allà vam fer un gran descobriment. Borda Vella. És un petit restaurant de muntanya  on fan cuina nacional e internacional. Un restaurant amb encant tant per fer un dinar i/o sopar en família com romàntic.

Em va sobtar la carta, molt cuidada, de cuïr. Comences a llegir i arribes a la conclusió de que no saps què triar. Hi han combinacions tan genials com el carpaccio de gamba amb sorbet de te blanc i sals d’algues i yuzu. Els foies com el mi-cuit al vermut Carpano de Torí i compota de carbassa amb nous o un tataki de salmó amb litxi, pinya i raïm moscatell confitats en llet i oli de coco.

No va ser fàcil la tria però lo millor va ser quan va vindre el propietari per comentar-nos la carta, de fet en va explicar cada plat. Finalment vam haver de compartir plats per provar més coses.

Mentrestant ens van portar una coca amb botifarra negre que estava boníssima, la dolçor de la coca amb el gust de la botifarra era excel.lent.

De primer van triar un steak tàrtar que com a tastadora d’steaks és un dels millors steaks que he provat en ma vida, ara, em sobraven unes quantes llesques de pa, trobo que li treuen protagonisme a la carn.

Un carpaccio de vaca vella amb gelat de gerds, mireu el color que té el carpaccio, espectacular i la combinació de la carn amb el gelat de gerds fou deliciós, se’ns van fer curts els primers.

El menut es va menjar una hamburguesa Wagyu amb patates fregides i salsa brava, la carn tendrísima, un pèl massa fet pel gust del meu fill que ja li agrada poc feta, ens ho van preguntar però.  Les patates fregides estàven espectaculars i quan les barrejaves amb la salsa brava era tremendo.

De segón vam compartir una cua de bou a l’aroma lleuger de xocolata negre amb parmentier de patata i una espatlleta de xai al forn.

La cua de bou estava molt melosa, se’t desfeia, no calia ni tallar-la amb el ganivet. La salsa estava molt bona i molt gustosa.

 

I l’espatlleta de xai, la millor que he menjat, tant a Catalunya com a Espanya, que n’he menjat unes quantes!!!.

Finalment, les postres, aquests no els vam compartir, vam anar per lliure.

Una tarta Tatin  de pera amb gelat de pinyó real. T’has d’esperar 10  minuts, que ja t’ho posa a la carta però val la pena.

Un brownie de xocolata  que estava molt bó.

I pel petit de la casa un gelat de xocolata!

Ho vam acompanyar amb un ví de Jumilla, El Molar del 2015.

Vam escollir aquest vi negre perquè el meu marit sabia que durant la seva criança es va posar en un “fudre”.

Té color de cireres negres.

En nas, gran frescor amb matissos afruitats i balsàmics.

En boca, és fresc, gustós i entra molt bé.

Arribem al final, només dient que és un restaurant per tornar-hi,amb un servei correcte, gens empalagós, eficaç, un restaurant on els emplatats són fantàstics, les presentacions amb molt de gust, un restaurant  per tornar i  provar nous plats, per gaudir menjant i sobretot que quan pagues surt content.

El preu per persona és de 50-60 € depenent del vi que agafem i dels postres.