La Cuina de la Nnnina

ASADOR SAN ROQUE, FISTERRA

El passat mes de maig vam fer una sortideta amb moto fins arribar a Fisterra (Finisterre), ens va encantar aquella aigua tan cristal.lina de sorra blanca i fina. Què podiem menjar allà? bé, a mi em venia molt de gust marisc i peix, en canvi al meu marit carn….així que vam trobar un lloc on hi havia de tot i el més important d’una qualitat altíssima!!!

Haig de dir que quan vam entrar vaig trobar que el lloc era molt cutre fins que vaig veure el menjador, oh, allò era una altre cosa, però ens van dir que feia molta calor i que anéssim a la terrassa.

Reconnec que ens vam passar, ens vam emocionar al veure la carta però va ser dels millors restaurants que vam anar a Galícia.

Vam fer un pica-pica, vam començar amb…

 

uns xoricets al vi, molt bons i molt gustosos, es d’aquells plats que et convida a sucar pa però em vaig controlar perquè sabia que allò era un festival.

No podia faltar a la taula el mític pop a la gallega

Haig de dir que és el millor pop a la gallega que he menjat, de talls gruixuts, el pimentó boníssim i cuit perfectament.

L’amo ens va fer sentar al menjador ja que havíem demanat carn i era molt millor que no pas a fora. El menjador és elegant, espaiós. A continuació vam menjar unes zamburinyes, va ser un moment apoteòstic, indescriptible.

 

Mentres ens acabàvem aquestes delícies, el propietari del restaurant que era qui ens servia estàvem xerrant sobre la llotja que tenen a Fisterra on la vam visitar i ens va dir que tenia llenguados i encara estàven vius, no m’ho podia creure, ens va fer entrar a la cuina i efectivament allà estàven movent-se, espectacular. Vaig donar un cop d’ull a la cuina i estava impecable.

Estàvem davant d’un restaurant top!

Per finalitzar aquesta etapa vam agafar uns calamarsets amb patates fregides. La llimona la vam deixar per decorar el plat que va quedar molt net.

Els calamarsets estàven boníssims, tendres i les patates fregides no eren congelades, cosa d’agraïr.

Amb aquests plats vam pendre una copa de Mar de Frades, un vi blanc de les Rias Baixas, un albariño atlàntic. Boníssim!

Ara venia la segona part, i potser la més feixuga, ja que sembla que no però tot això atipava. Quan vam veure la carn jo vaig flipar molt i el meu marit es va emocionar. La vam veure tal qual abans de tallar-la, mireu!

 

1.800 de txuletó de vaca rossa. Brutal! Ens van  posar una parrilla al cosat amb el seu carbó i ens van tallar la carn. Detallàs, aquesta carn tan grossa si la cous a la brassa els primers talls són calents, després ja no val res, per tant és millor que te la tallin i tu mateix te la vas fent.

Així és com va quedar!

Mireu quin color i el seu greixet, estava espectacular!

 

Ho vam regar amb un Ramon Bilbao edició limitada 2014. Un vi perfecte per maridar-lo amb la carn.

No van haver-hi postres, un cafè i un tallat, boníssim i un digestiu que ens va convidar la casa.

El tracte va ser boníssim, era la primera vegada que em deixàven entrar a una cuina, és com si hagués estat a casa meva. Restaurant familiar.

Un restaurant per gaudir menjant bon marisc, bon peix i boníssima carn, cosa que molts restaurant no poden dir. Qualitat excel.lent, val la pena anar-hi.

El preu mitjà per persona és d’uns 60 €.

 

 

 

 

image_pdfimage_print
Facebook
Google+
http://lacuinadelannnina.com/index.php/2017/06/21/asador-san-roque-fisterra/
Twitter
Pinterest
Pinterest
Instagram

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *